La calma es tensa
Bauza tanca files. El tècnic de l'Argentina sorprèn amb unes declaracions en què defuig les crítiques als seus plantejaments, assegura que el pla de joc “no està en discussió” i demana un esforç extra a l'afició
La calma tensa s'ha apoderat de la selecció argentina en les hores prèvies al vital partit contra Colòmbia, i la millor prova es va viure ahir mateix, en la roda de premsa d'Edgardo Bauza, que amb un to molt seriós i en ocasions desafiant va fugir de les preguntes que qüestionaven els seus plantejaments tàctics, a més de treure importància a la gravetat de la situació. “He superat moments molt pitjors. A l'Equador van haver de treure un patruller perquè em volien linxar, i quatre mesos després vam ser campions d'Amèrica i em van fer una estàtua”, va recordar Bauza. “Necessitem que l'equip millori i això implica que els jugadors imposin la seva jerarquia. No hi ha cap discussió sobre el pla de joc i el grup em dóna suport. Demà [per avui] decidiré l'alineació, però el que no puc és usar totes les alternatives de les quals es parla”, va etzibar el tècnic, que en la sessió matinal havia provat amb un onze amb tres variacions respecte al del Brasil, amb Mercado, Banega i Pratto ocupant els llocs de Zabaleta, Enzo Pérez i Higuaín. Bauza, a més, també va enviar un missatge a l'afició de San Juan, la localitat que acollirà el partit. “Tant de bo que la gent es contagiï del que transmet la samarreta, de la seva importància, ja que si ho fa de les crítiques...”
Un munt d'al·licients
“Tingues pietat, José!”, implorava ahir el diari Olé, fent referència a Pekerman, el seleccionador de Colòmbia, un tècnic argentí molt vinculat al combinat albiceleste [sobretot en les seves categories inferiors, en què va estar setze temporades], amb el qual va guanyar els Jocs Panamericans del 1995, el campionat sud-americà sub-20 del 1999 i el mundial sub-20 del 2001, amb Saviola com a estrella. Després, va dirigir la selecció absoluta en el mundial d'Alemanya, el 2006, en què va participar un joveníssim Leo Messi, tot i que amb una presència molt més testimonial del que tothom desitjava.
I la presència de Pekerman a la banqueta rival és només un dels molts al·licients de l'Argentina-Colòmbia, i el principal és que la selecció albiceleste no és l'única que necessita sumar els tres punts, ja que els cafeters, amb només un triomf en els últims quatre partits, també es podrien veure amb l'aigua al coll si cauen a San Juan. I és clar, aquesta doble necessitat augmenta les preocupacions a l'Argentina, on temen el potencial d'una Colòmbia també favorita per obtenir el bitllet per a Rússia, amb un pla de joc molt més definit que l'argentí i amb jugadors del nivell de James Rodríguez, Bacca, Muriel i Falcao.
I després, és clar, encara hi ha el rerefons de l'històric 0-5 del 1993, un resultat tan llunyà en el temps com present en la memòria, com en aquests dies previs recorden als dos països, potser per la delicada situació en què es troben els d'Edgardo Bauza, que ja al Brasil es van quedar a les portes de tornar amb una golejada en el currículum. Aquell 0-5 es va produir el 5 de setembre del 1993, en l'últim partit de les eliminatòries prèvies al mundial dels Estats Units, un duel en què la històrica Colòmbia de Maturana, amb jugadors inoblidables com Córdoba, Valderrama, Freddy Rincón, Asprilla i Valencia, va golejar, i amb una autèntica exhibició de futbol, una Argentina que llavors encadenava dues copes Amèrica.
