Del Mini al Camp Nou
Oriol Busquets
L’hereu és Busquets
Oriol Busquets té molts números de pujar al primer equip per ser el substitut natural de Sergio Busquets
Té qualitat, potencial físic i serenor i tàcticament és molt intel·ligent
El seu cognom és Busquets, és alt i espigat i juga de pivot defensiu amb una serenor i una qualitat pròpies dels migcampistes formats al planter del Barça. I encara que tots els camins portin a pensar en Sergio Busquets, el seu nom és Oriol, i no té cap vincle familiar amb el 5 blaugrana, amb el qual la propera temporada molt probablement compartirà vestidor i posició, després que Valverde i la direcció esportiva hagin decidit el seu ascens al primer equip. “Em fixo molt en tot el que fa en Sergio, ja que per mi és el millor pivot del món. Em dona consells i m’està ajudant molt”, va afirmar l’Oriol després del partit de copa del Camp Nou contra el Múrcia, en què amb només 18 anys va poder complir el seu somni de debutar amb el primer equip, i com a titular. I com esperaven aquells que millor el coneixen, el jove talent de Sant Feliu de Guíxols no va desentonar, en absolut, i va demostrar una serenor i una classe impròpies d’un jugador de la seva edat. De fet, tècnics que l’han dirigit en la seva etapa formativa en destaquen la gran intel·ligència tàctica, la tècnica i el caràcter competitiu, un ADN clàssic de l’escola Barça al qual s’ha d’afegir un enorme potencial físic. “Té les característiques idònies per triomfar al Camp Nou”, resumeix Gerard Gumbau, que com Oriol Busquets va jugar de 6 en les categories inferiors blaugrana.
El gran descobridor d’Oriol Busquets va ser Josep Gombau, que el 2006 va quedar meravellat en veure un menut jugador de l’Escola de Futbol Sant Feliu que amb només set anys remenava la pilota amb una qualitat extraordinària. El va convidar a participar en alguns tornejos de l’FCB Escola i, un any després, l’Oriol ja va entrar a les categories inferiors. Sent tan petit, els seus pares van optar perquè seguís vivint amb ells a Sant Feliu, i durant cinc anys el jove talent va anar baixant i pujant a Barcelona en taxi, fins que el 2012, i veient que la seva progressió seguia sent fantàstica, totes les parts van decidir que el migcampista anés a viure a la Masia. El canvi, sempre radical en aquestes edats, no va afectar el seu rendiment, ni damunt de la gespa ni pel que fa als estudis, sinó ben al contrari, ja que tot plegat el va fer créixer mentalment encara més. Va ser per aquelles dates quan els tècnics el van començar a fer jugar a l’interior, per aprofitar la seva tècnica i el seu desplegament físic, tot i que a mesura que va anar guanyant centímetres va començar a alternar la posició amb la de pivot. Finalment, el seu gran rendiment va tenir premi al final del curs 16/17, quan Gerard López li va donar un parell d’estonetes amb el Barça B, convençut que Busquets seria un reforç de luxe per al filial de cara al retorn a segona A. I així va ser, ja que amb només 18 anys el guixolenc es va fer un lloc en l’onze del filial, fins a cridar l’atenció de Valverde, que no va dubtar a situar-lo en el centre del camp a l’estadi contra el Múrcia, per certificar de nou que estem davant d’un futbolista d’una pasta especial.
La lesió no l’allunya del somni
Amb contracte fins al proper 30 de juny i en plena de fase de negociacions, Busquets va tenir al febrer una greu lesió al genoll, un trencament al menisc amb un temps estimat de recuperació de cinc mesos. Tot i així, el club ha seguit treballant per assegurar-se’n la continuïtat, mentre que Valverde tampoc es va estar d’anunciar públicament la seva confiança en el jugador. “Aleñá pujarà al primer equip i Oriol Busquets, molt probablement també”, va anunciar el tècnic fa deu dies. Fonts properes a les negociacions, a més, es mostren optimistes amb vista que la renovació arribi a bon port, així que tot fa indicar que l’hereu de Sergio Busquets serà un altre Busquets. L’estil sembla tenir el futur garantit.