El rival
Rodri Hernández
El nou Busquets, per al ‘Cholo’
Rodri, un jugador amb moltes similituds amb el de Badia, s’ha convertit en una de les peces més importants del centre del camp de l’Atlético
El futbolista va tornar al seu club de formació l’estiu passat, procedent del Vila-real, després que al 2013 els tècnics decidissin que no arribaria a l’elit pel seu físic esquifit
La primavera del 2013 Rodrigo Hernández, Rodri, va rebre un cop molt dur. Després de sis temporades a les categories inferiors del seu estimat Atlético, i veient el seu somni de debutar al Calderón cada vegada més a prop, va ser informat que la seva etapa amb els colchoneros s’havia acabat, en considerar els tècnics que el seu físic esquifit no li permetria arribar a l’elit. A Rodri, doncs, encetant ja l’etapa juvenil, no li va quedar més remei que fer les maletes i buscar un futur en un altre lloc. Va rebre vàries ofertes, però el destí escollit va ser el Vila-real, un club que fa temps que aposta fort pels joves talents, i que li facilitava l’opció de compaginar el futbol amb la formació universitària a la qual Rodri no pensava renunciar. “La carrera de futbolista dura uns 15 anys”, repeteix el jugador sempre que és qüestionat sobre el motiu pel qual mai va deixar d’aplicar-se en els seus estudis d’ADE. L’altra frase recurrent és: “Vaig ser un noi de creixement tardà.” I és que en molt poc temps Rodri, que llavors destacava per la seva qualitat tècnica i visió de joc, va passar a fer 1,90, un físic imponent al qual va afegir múscul. Tot plegat va transformar aquell futbolista refusat per l’Atlético en una perla en potència, fins al punt que només dos anys després d’aterrar al submarí groc ja es va veure jugant a primera, encara que fos només algunes estonetes. I el seu potencial no va passar desapercebut per a Fran Escribà, que el curs següent ja li va fer un lloc en la primera plantilla. I tot es va precipitar amb una greu lesió de Bruno Soriano, l’eix del Vila-real, fet que va convertir Rodri en la gran revelació dels groguets. En menys de quatre anys, i després de veure’s amb un peu i mig fora de l’elit, el migcampista madrileny s’havia convertit en una de les grans promeses del futbol europeu, cosa que va provocar que el telèfon del seu agent tragués fum. Rodri, però, en una demostració de maduresa, va mantenir els peus a terra. I és que va seguir vivint en la mateixa residència d’estudiants de sempre, assistint a classe sempre que podia i conduint el seu Opel Corsa de segona mà, que no es va canviar fins que el club li ho va demanar expressament per motius de seguretat, ja que el jugador, sempre que podia, viatjava fins a Madrid per estar amb la família. “Sempre ha estat la mateixa persona, amb les mateixes inquietuds. Volia dur una vida normal, fer les coses que feia sempre. En el seu cas la fama no el va canviar en absolut”, recorda Pablo Álvarez, amic i excompany de Rodri en el juvenil del Vila-real.
Compleix el seu somni
Tant pel seu físic com, sobretot, per la seva esplèndida manera de jugar, la comparació de Rodri amb Sergio Busquets no va trigar a sorgir, unes similituds de les quals el migcampista sempre defuig, tot i saltar a la vista. “Com Busquets, Rodri té la intuïció per ubicar-se bé i recuperar pilotes, a banda de defensar bé i de distribuir a la perfecció. El que més em sobta d’ell, però, és que malgrat ser molt alt té una facilitat increïble per jugar ràpid amb les dues cames”, afirma Albert Celades, que va dirigir Rodri amb la selecció espanyola sub-21. “No hi ha cap jugador a Europa que s’assembli més a Busquets. Tècnicament és molt bo, té facilitat per combinar i una enorme capacitat per estar sempre on requereix la jugada”, afegeix Pablo Álvarez. No era estrany, doncs, que el Barça es fixés en ell com a futur recanvi de Busquets, un interès, però, que va xocar amb els sentiments de Rodri, que tan bon punt va saber que l’Atlético el volia fitxar va donar llum verd a l’operació. Tot i així, el jugador, conscient de l’enorme oportunitat que li havia donat el Vila-real, es va negar a signar res fins que l’Atlético es comprometés a pagar la seva nova clàusula, de 25 milions, que estava acordada però no signada. “Encara se’m posa la pell de gallina quan m’aturo a pensar on soc. Ha estat un llarg recorregut, amb molt de sacrifici. Ho donaré tot per aquesta samarreta”, va manifestar el dia de la seva presentació. Amb 22 anys, Rodri Hernández havia aconseguit complir el seu somni de ser jugador del primer equip de l’Atlético. Ja no seria una estrella al Calderón, però sí al Wanda. I és que el migcampista ja acumula 15 partits amb els colchoneros i ha marcat un gol, que va assolir precisament en l’últim partit de lliga, a casa i contra l’Athletic. El Cholo ja té el seu Sergio Busquets, per a tristor del Barça.