Una empremta ben profunda

Josep Lluís Núñez i Clemente (Barakaldo, 7 de setembre de 1931 - Barcelona, 3 de desembre de 2018) va erigir-se en el 35è president del FC Barcelona el 6 de maig de 1978, després de guanyar les eleccions a la presidència del club organitzades en aquella data d’ara fa 40 anys. Llavors tenia 46 anys i sota l’eslògan electoral Per un Barça triomfant va aconseguir 10.352 vots, superant els altres dos candidats: Ferran Ariño (9.537) i Nicolau Casaus (6.202). Era l’inici de la trajectòria més extensa al capdavant de la presidència del Barça, allargant-se ni més ni menys que 22 anys. Fins que al juliol del 2000 Joan Gaspart, vicepresident i la seva mà dreta durant aquest període, el va succeir en el càrrec.

La presidència de Núñez, doncs, marca dues dècades de la història blaugrana, la dels vuitanta i els noranta del segle passat. Temps de molts canvis pel que fa a la modernització de les estructures del futbol i en la qual Núñez va deixar una forta petjada en el club, tant a nivell esportiu com social. Així ho exposen diversos registres de creixement de l’entitat. De fet, quan va accedir a la presidència el Barça comptava amb 77.905 socis, mentre que quan va deixar el càrrec al 2000 la xifra superava els 100.000. A més, el nombre de penyes també es va multiplicar i estendre pel món. Per tot plegat, a dia d’avui encara es parla del ‘nuñisme’ per referir-se a una manera d’entendre el Barça.

A nivell esportiu, el moment àlgid de la presidència de Núñez va ser la consecució de la primera copa d’Europa del club, el 20 de maig de 1992 a Wembley. El futbol també va proporcionar 7 lligues, 6 copes, 4 supercopes d’Espanya, 2 copes de la lliga, 4 recopes, 2 supercopes d’Europa i 3 copes Catalunya. En total, 29 títols, molts d’ells amb el segell del dream team erigit per Johan Cruyff entre 1988 i 1996. A més, els èxits de les seccions també van ser importants. Durant aquests 22 anys la de bàsquet va aixecar 10 lligues ACB, 9 copes, 2 recopes, 2 copes Korac, 1 supercopa d’Europa, 1 supercopa d’Espanya i 1 mundial de clubs, entre d’altres, mentre que la d’handbol va marcar una època amb les cinc copes d’Europa assolides entre 1991 i el 2000 i 64 títols en total, mentre que l’hoquei sobre patins en va sumar 43. En total, durant la presidència de Núñez es van acumular 176 títols entre les seccions professionals.

Més enllà de l’aspecte esportiu, es destaca l’expansió que va tenir el Barça durant la presidència de Núñez a nivell econòmic i patrimonial. Influenciat per la seva vessant d’empresari del sector immobiliari, una de les primeres mesures va ser la d’estabilitzar els comptes del club per poder afrontar nous projectes. Durant el seu primer mandat es va inaugurar el Miniestadi (1982), es va realitzar l’ampliació del Camp Nou i es va remodelar el Palau Blaugrana. També es va construir el museu del club (1984) i la residència dels jugadors del planter a la Masia. Sense oblidar que amb ell, també es van adquirir els terrenys on en el futur es construiria l’actual ciutat esportiva de Sant Joan Despí.

Aquestes mesures van proporcionar a Núñez una fama de bon gestor, que impulsaria que els socis li renovessin la confiança en dues cites electorals més. L’any 1989 va imposar-se a Sixte Cambra, i el 1997 a Àngel Fernández.

Les alegries, però, van ser més aviat escasses durant la primera etapa de la seva presidència. En el primer any de mandat es va assolir la recopa a Basilea amb una gran mobilització per part dels aficionats. Tot i això, va ser necessari esperar fins a 1985 per tornar a celebrar una lliga de futbol després d’11 anys sense poder aixecar aquest trofeu. Massa temps tenint en compte que durant els primers anys dels vuitanta el club va fer una despesa important per fitxar algunes de les grans estrelles del futbol mundial de llavors, com ara Bernd Schuster (1980-88) i Maradona (1982-84). El rendiment esportiu, però, no va complir les elevades expectatives que es plantejaven cada inici de temporada, cosa que va traduir-se en més d’un enrenou a nivell social. Un dels més sonats va ser l’anomenat Motí de l’Hespèria (1988), que va enfrontar bona part de la plantilla amb la directiva motivat per un conflicte amb els contractes. Núñez no va afluixar i al final d’aquell curs es va acomiadar bona part dels jugadors per iniciar un nou projecte. Per comandar-lo des de la banqueta, va escollir Johan Cruyff. Una aposta que des de llavors ha marcat la història del club.

El dream team sempre estarà lligat a Cruyff, però també va definir els millors anys de la presidència de Núñez. La relació entre tots dos mai va ser fàcil ja tenien un caràcter molt diferent que va acabar xocant. En els inicis del projecte, però, Núñez va defensar en més d’una ocasió la continuïtat de Cruyff. Un encert tenint en compte el que vindria després: La copa d’Europa, quatre lligues consecutives per primera vegada en la història del club.

Però el distanciament entre Núñez i Cruyff es va accentuar quan els resultats van davallar i acabaria amb la sonada destitució de l’holandès el 18 de maig de 1996. L’enfrontament obert entre tots dos va propiciar la divisió entre ‘nuñistes’ i ‘cruyffistes’ dins del divers entorn blaugrana.

Núñez va tenir més sintonia amb un altre tècnic holandès, Louis Van Gaal, que va marcar l’última etapa de la seva presidència a la secció de futbol. Amb Van Gaal, el club va guanyar les lligues de 1998 i 1999, però la irregularitat dels resultats va anar en augment, amb el conseqüent malestar de la massa social. De fet, el 1998 Núñez va haver de superar una moció de censura presentada per la plataforma L’Elefant Blau –amb el futur president Joan Laporta al capdavant–, que no va reeixir. La tensió, però, va acabar per provocar la marxa de Núñez, que va decidir deixar el càrrec i convocar eleccions anticipades, celebrades al juliol del 2000. El seu fidel vicepresident, Joan Gaspart, el rellevaria en imposar-se a la candidatura de Lluís Bassat. Es posava fi així a una etapa de 22 anys en la qual Núñez va sumar encerts amb altres decisions polèmiques, però que va conduir el club cap a una dimensió més global, d’acord amb el que marcaven els temps.