Barça

SERGI SAMPER

JUGADOR DEL VISSEL KOBE

“Fitxar pel Vissel Kobe era una oportunitat ideal per tornar a gaudir del futbol”

Després d’haver pogut jugar un únic partit en 15 mesos per culpa de les lesions, Sergi Samper va decidir fa dues setmanes renunciar al seu somni de triomfar al Camp Nou i marxar al Japó

A Kobe, al costat d’Iniesta i de Villa, el migcampista català espera recuperar el nivell que un dia el va convertir en la gran perla del planter del Barça

Piqué em va dir que li havia trucat Mikitani per saber de mi. L’endemà em va trucar Iniesta. Tot va anar ràpid
En els últims anys, no s’han donat les circumstàncies adequades perquè el meu futbol pogués fer eclosió
Com a company i com a aficionat del Barça, vull agrair a Messi tot el que ens ha donat i el que ens ha fet disfrutar

Durant força temps, Sergi Samper (20 de gener del 1995, Barcelona) va ser considerat el futur gran cervell del Barça, l’hereu legítim de Guardiola, Xavi, Iniesta, Busquets i companyia. La sort, però, no el va acompanyar, i després de dues males experiències al Granada i a Las Palmas, Samper va decidir fa dues setmanes acceptar l’oferiment de tornar a gaudir del futbol a l’altra punta del món, al Japó, a les files del Vissel Kobe d’Iniesta, Villa i Lillo.

Fa tot just dues setmanes que va aterrar al Japó. Quines sensacions n’ha pogut extreure?
Tot ha anat molt ràpid i ha estat un canvi dràstic a la meva vida, tant personalment com professionalment, però estic content. Aquí tothom m’està tractant molt bé i m’està facilitant molt les coses. Només coneixia el Japó de quan vaig estar a Yokohama amb el Barça en el mundial de clubs, però llavors no vaig tenir temps de visitar res. El que he pogut veure fins ara m’ha agradat moltíssim. Ahir [per dijous] vam tenir el dia lliure i em vaig acostar a Kyoto. És realment preciós.
Ja ha tastat la carn de Kobe?
[Riu] Encara no he tingut la sort de tastar-la, però ho tinc pendent i no trigaré gaire. El que sí que he pogut fer és comprovar que la gastronomia japonesa és molt rica, variada i saludable. La cultura del país també m’està agradant molt, l’hospitalitat de la gent... Estic entusiasmat.
Què li està semblant el Vissel?
És un club que històricament no ha tingut gaires èxits i que té la intenció de créixer molt a escala asiàtica. És un projecte molt ben pensat i em fa molta il·lusió que hagin pensat en mi.
El seu fitxatge va anar molt ràpid, pràcticament d’un dia per l’altre. Com va sorgir aquesta oportunitat?
Realment, una setmana abans de tancar-se, ni tan sols era una possibilitat que em passés pel cap. Un dia, en un entrenament, Piqué em va dir que en acabar m’havia de comentar una cosa. Em va explicar que li havia trucat Mikitani [amo del Vissel i executiu en cap de Rakuten, patrocinador principal del Barça] per saber com era jo com a jugador i, sobretot, com a persona. L’endemà ja em va trucar Iniesta per explicar-me el projecte i com era el dia a dia al club i a la ciutat. Em van fer sentir molt important, la veritat.
I va acceptar.
Va ser una decisió ràpida, però també meditada. Al principi, no ho negaré, vaig al·lucinar una mica, però a mesura que ho vaig anar paint ho vaig anar veient més clar. Feia temps que no podia disfrutar del futbol, que no podia treure tot el meu potencial, i fitxar pel Vissel Kobe era una oportunitat ideal per tornar a gaudir del futbol.
Què li va explicar Iniesta?
Vaig parlar amb ell diverses vegades. Em va explicar com era el país i la ciutat, com funcionava el club, quin era el projecte i el model de futbol que es vol implantar. Em va dir que els feia molta falta.
Qui li hauria dit quan va marxar Iniesta que podria tornar a jugar a futbol amb ell...
[Riu] Realment no m’ho hauria imaginat mai. És un plaer i una sort poder jugar a futbol al costat d’un jugador de la seva qualitat. M’està ajudant moltíssim en la meva adaptació.
El seu entrenador és Juanma Lillo. És tan peculiar com diuen?
No el coneixia personalment, i m’està agradant molt. És un amant del futbol i crec que amb ell puc aprendre moltes coses. Els que tenen més problemes per entendre el que vol en cada moment són els jugadors japonesos. El traductor va boig!
Com és el futbol al Japó?
Molt dinàmic i intens, però també hi ha molta qualitat tècnica. La pilota va molt ràpida d’una àrea a l’altra, sense pausa, i la idea del Vissel Kobe és calmar el ritme i fer un joc més horitzontal, tenir més la possessió. Per això tenim aquest entrenador, hi ha Andrés Iniesta, m’han volgut fitxar a mi... Aquest és un dels motius principals pels quals vaig acceptar l’oferta d’afegir-me al projecte.
Finalment, va haver de marxar del Barça sense complir el seu somni de triomfar al Camp Nou...
És dur haver de marxar del club de la teva vida després de 18 anys. El meu somni era triomfar vestit de blaugrana, però, com sempre dic, en aquesta vida tot té un principi i un final. Vaig marxar amb la consciència molt tranquil·la, ja que sempre ho vaig donar tot pel club, però era evident que havia arribat el moment de sortir. El Barça m’ho ha donat tot i li estaré sempre agraït.
En algun moment li va pesar ser considerat per tothom l’hereu de Guardiola, Xavi, Iniesta i companyia?
No, aquest era un tema més de la premsa que del meu propi entorn. La meva família em va ajudar molt a no deixar-me portar pel que es deia o es deixava de dir sobre mi. Jo volia estar al primer equip i crec que tenia potencial per jugar-hi, però es van donar tots els factors perquè això no pogués ser així.
Vostè és el clar exemple que a vegades els capricis del futbol no es poden contrarestar per molta qualitat que un tingui.
És evident que en els últims anys no s’han donat les circumstàncies adequades perquè el meu futbol pogués fer eclosió. A Granada, durant la meva primera cessió, hi va haver quatre canvis d’entrenador. Tot i que hi vaig jugar bastant, això no ajuda, ja que genera inestabilitat i constants canvis de conceptes i estils de joc. Després, a Las Palmas, es va repetir la història, i quan semblava que començava a jugar més, amb Paco Jémez, em vaig lesionar greument i vaig haver de dir adeu a la temporada. Va ser tot bastant surrealista.
Sergi Samper serà per sempre el primer jugador que va arribar al primer equip després de passar ininterrompudament per tots els equips de les categories inferiors...
Sí, realment és increïble i estic molt content, ja que com a culer és una fita històrica. Arribar al primer equip després de passar per totes les categories inferiors és el somni de tots els nois que passen pel planter. El meu avi, que en pau descansi, estaria molt orgullós de mi.
Ell va ser qui el va convèncer perquè jugués a futbol en comptes de ser tennista com el seu germà.
Quan era petit, jo jugava als dos esports. El meu germà encara avui és tennista professional i jo em vaig decantar pel futbol. Sempre em diu que la vaig encertar, ja que el tennis és un esport molt dur.
Quins records guarda del seu pas per la Masia?
Aquells anys van ser meravellosos, vaig ser-hi molt feliç, gaudint al màxim del dia a dia. Em vaig poder entrenar en uns camps magnífics i amb els millors tècnics.
Creu que en aquests moments es continua confiant plenament en els jugadors del planter?
És cert que últimament ha baixat el nombre de jugadors del planter que arriben al primer equip, però també ho és que en les categories inferiors hi continua havent molt talent. S’ha de seguir apostant per la gent de la casa. És un aspecte que ens ha fet diferents i millors, i que no es pot perdre.
Vostè ha format part de la primera plantilla del primer equip del Barça durant mitja temporada. Quines possibilitats d’èxit veu aquest curs?
He marxat, però com bé dius em continuo considerant part de la plantilla. Aquest Barça és un equip molt sòlid i aspirem a guanyar-ho tot. Tenim dos títols, la lliga i la copa, molt encarrilats, i en la Champions seguim amb totes les possibilitats. Som on volíem ser, en la lluita, i crec que serem capaços.
Es veu amb Iniesta i David Villa mirant plegats la final de la Champions de l’1 de juny?
[Riu] Si el Barça aconsegueix arribar a la final del Wanda, ben segur que ens reunim. Vivim tots al mateix edifici, un de molt alt que hi ha a Rokko Island, i tot i que aquí serà de matinada, no tinc cap dubte que ens reunirem per vibrar plegats.
Quin record guarda de Messi?
Leo sempre m’ha tractat molt bé. És el millor futbolista de la història i ha estat tot un privilegi haver-lo pogut gaudir, i entrenar-me i jugar al seu costat. Com a company i com a aficionat del Barça, vull agrair a Messi tot el que ens ha donat i el que ens ha fet disfrutar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)