El poder del diner. Milions per atraure els altres. Per intentar netejar la imatge. L’Aràbia Saudita és un dels països amb menys llibertat d’expressió, que ataca els drets de les dones i que castiga l’homosexualitat. Però ofereix contractes multimilionaris i els jugadors de futbol i les institucions no s’hi neguen. Tots ells miren cap a una altra banda, recullen els feixos de bitllets i venen un discurs erroni del país, afegint-se a l’estratègia de blanquejament imperant. La federació espanyola és una de les víctimes. Des de fa quatre anys –exceptuant el 2021, per la pandèmia–, s’hi celebra la supercopa d’Espanya. També s’hi disputa la italiana. De fet, sense anar més lluny, el mundial del 2034 també se celebrarà en aquest país.

Ara bé, els diners no sempre ho superen tot. L’hermetisme de l’Aràbia Saudita va quedar palès un cop més fa poques setmanes. La supercopa turca s’havia de jugar a Riad el 30 de desembre passat, però finalment es va suspendre. El motiu? Els jugadors del Galatasaray i del Fenerbahçe volien sortir a escalfar a la gespa amb una samarreta amb la imatge de Mustafa Kemal Atatürk, creador de la Turquia contemporània, just quan se celebrava el centenari de la declaració de la república turca, l’any 1923. També s’hi podrien llegir dues frases pronunciades pel mateix Atatürk: “Pau a casa, pau al món” i “Que feliç el que diu «soc turc»”. En vista de la negativa de les autoritats saudites a lluir aquestes imatges, els jugadors es van negar a jugar. Tot plegat, enmig de diversos conflictes diplomàtics que s’arrosseguen entre Turquia i l’Aràbia Saudita, com l’assassinat del periodista turc Jamal Khashoggi, crític amb la corona saudita. És a dir, el partit es va suspendre per un motiu polític. La política va valer més que tots els diners del món.

40 milions són els que paga la federació saudita al futbol espanyol per la disputa de la supercopa. S’ha qüestionat i criticat molt des de fora que l’Aràbia Saudita sigui la seu d’aquesta competició, però des de dins, no. Pocs jugadors ho han qüestionat. Pocs han posat en dubte el fet d’allunyar una competició dels seus aficionats per portar-la a un país estranger només per diners, ignorant les vulneracions de drets que es puguin perpetrar en territori saudita. De la mateixa manera que el Galatasaray i el Fenerbahçe van poder dir “no” perquè se’ls va denegar la llibertat d’expressió, la resta de clubs o futbolistes podrien fer el mateix. Però això seria, molt probablement, en un món utòpic.