No va poder ser. La quarta Champions haurà d’esperar. El Barça, que fins aleshores havia caminat d’una manera molt solvent per Europa, golejant tot un Chelsea en les semifinals, va mostrar ahir una cara totalment irreconeixible a l’estadi José Alvalade de Lisboa, on va tenir el suport incondicional de 15.000 aficionats blaugrana, malgrat les dificultats per desplaçar-se fins a la capital portuguesa. Va respondre l’afició, però no una generació única de jugadores que ens ha malacostumat. Són humanes, i la derrota també entra dins l’equació.

En el partit europeu número 100 i la cinquena final consecutiva, les de Pere Romeu es van quedar amb la mel als llavis. Res va sortir com s’havien imaginat. Mèrit de l’Arsenal, amb un gran plantejament de partit que va deixar sense resposta les culers, que van estar imprecises, precipitades i amb falta d’idees durant gairebé tot el matx.

Les blaugrana arribaven a aquesta final com a màximes favorites, però aquesta superioritat s’havia de demostrar al camp oferint la seva millor versió per imposar-se a un Arsenal que acabava d’eliminar el totpoderós Lió. Prova que no era qualsevol rival. Les londinenques havien arribat a la final per mèrits propis, i ahir va quedar palès. Des del xiulet inicial es va veure que les culers haurien de suar la samarreta si volien endur-se el trofeu cap a casa. No va poder ser per l’aposta valenta, l’ofensiva i la seguretat que van mostrar les angleses en defensa, sobretot en les jugades a pilota aturada. Van frustrar totes les ocasions de les blaugrana, que malgrat millorar en la segona meitat no va ser suficient per veure porteria i evitar el gol de Blackstenius en el minut 74. Decepció majúscula entre els aficionats i les jugadores, que no podran repetir el pòquer de títols històric del curs passat. Ara bé, si alguna cosa ens ha ensenyat aquest equip és que sap aixecar-se i tornar més fort. De moment, ho hauran de fer per endur-se la copa, el proper 7 de juny contra l’Atlético.

Amb un onze de gala, amb l’elecció de Rolfö i Pina a la banda esquerra, el partit va seguir el guió previst durant els primers 20 minuts. Les angleses es van tancar en camp propi i van anar frustrant el Barça, que va pecar de falta de precisió en l’última passada i en la presa de decisions. De fet, en la primera meitat només hi va haver un xut de les blaugrana a porteria, d’Aitana, que va atrapar sense problemes Van Domselaar. Les aproximacions de Pina, Pajor, Rolfö i Graham, molt desapareguda ahir, van acabar en res. Com també va quedar en res, per a sort de les culers, el gol en pròpia porta d’Irene Paredes en el minut 22, després d’un malentès amb Cata Coll en una centrada des de la banda dreta de Kelly. L’acció va quedar invalidada, a instàncies del VAR, per un fora de joc previ. Igualment, era una mostra que les de Pere Romeu no s’estaven sentint gens còmodes sobre la gespa davant un Arsenal molt ben plantat i sabent a cada moment el que havia de fer. Cata Coll va sortir al rescat amb una aturada providencial en un xut llunyà i potent de Maanum des de la frontal. Mà miraculosa per mantenir l’empat a 0 en el marcador abans d’arribar al descans.

A la represa, el Barça va sortir amb ganes de reaccionar i oferir la seva millor versió per desencallar el partit. Clàudia Pina va ser la primera d’avisar amb un xut des del balcó de l’àrea que va atrapar sense problemes Van Domselaar. La de Montcada i Reixac, en l’acció següent, va tornar a ser protagonista amb una rematada que es va estavellar al travesser després de tocar la cama d’una defensa. També Ona Batlle ho va intentar, fins a tres vegades, des de la frontal de l’àrea. Una d’aquestes rematades va marxar fregant el travesser. Les blaugrana tornaven a ser reconeixibles i començaven a trobar les associacions de sempre, Alèxia i Pina, Aitana i Graham... Pajor va estar a punt d’obrir la llauna amb una rematada de cap que va marxar fora per molt poc. Quan més s’estaven agradant, va arribar la dutxa d’aigua freda. Després que Cata Coll salvés un mà a mà amb Mead, va aparèixer Blackstenius per fer el primer i únic gol de la final amb un xut creuat des de dins de l’àrea. Amb el més difícil fet, l’Arsenal va saber jugar amb intel·ligència les seves cartes i el Barça es va quedar sense temps per reaccionar. Ni els canvis ni l’energia i la força que van treure les culers en els darrers compassos van poder aixecar-ho. Amb prou feines van crear ocasions clares i les londinenques no van veure perillar la victòria per aixecar la seva segona Champions de la història, 18 anys després de la primera.

No va ser el dia. El Barça va perdre la final en què era més favorit que mai. Amb el xiulet final, jugadores com Alèxia, Aitana, Patri i Clàudia Pina van començar a plorar desconsoladament. N’eren conscients. Derrota dolorosa i decepció majúscula.