Només dos dies abans que el planter del Barça rebés l'homenatge de tot el futbol mundial en la gala de la Pilota d'Or que se celebrarà a Zuric, es va produir ahir la mort d'Àngel Pedraza, un dels membres de la primera generació que va ocupar la Masia quan aquesta es va inaugurar l'octubre del 1979. Pedraza va traspassar a l'edat de 48 anys després d'una llarga malaltia i la notícia va commocionar no només el barcelonisme sinó també la resta de clubs pels quals va passar tant en la seva època de jugador com en la d'entrenador. El Barça, per exemple, va voler dedicar-li la victòria que va aconseguir ahir a Riazor.

Jugadors com Jordi Vinyals i Esteve Fradera van compartir amb ell els primers mesos d'una Masia que acabaria sent la llar d'alguns dels millors jugadors del món, i Pedraza va pujar al primer equip en la temporada 1985/86, gràcies a l'oportunitat que li va donar Terry Venables. Una campanya trista per al record blaugrana, ja que l'equip acabaria perdent la final de la copa d'Europa contra l'Steaua de Bucarest en la tanda de penals. Curiosament, amb un llançament fallat per Pedraza. Al Barça va militar durant tres temporades, en què va guanyar una lliga i una copa del Rei, fins que l'estiu del 1988 se'n va anar al Mallorca. Allà va aconseguir l'ascens a la primera divisió, en la qual acabaria disputant un total de 142 partits –45 de blaugrana i 97 amb l'equip de Palma– abans de retirar-se al modest Sóller. Defensa amb bon toc de pilota, també va arribar a ser internacional amb Espanya en les categories inferiors.

Un cop finalitzada la seva carrera com a futbolista, l'any 1997, en va iniciar una altra com a entrenador. Primer, com a tècnic dels equips inferiors del Barça, després en el planter de l'Espanyol, i posteriorment en clubs com ara el Benidorm, el Vila-real B, l'Iraklis grec, l'Atlètic Balears i l'Hospitalet. El seu fill, Marc Pedraza, també es va formar al planter del Barça i posteriorment de l'Espanyol, i actualment juga a l'Hospitalet de la 2a B.