El Barça venç el Saragossa i ja se centra en l'Arsenal

Cada cop més a prop d'una lliga en què podria establir un nou rècord de puntuació i més a prop d'un partit transcendental, el de dimarts contra l'Arsenal, que marcarà el seu camí a Europa, el Barça continua caminant endavant. Sense fer ni un pas enrere i aplicant-se tant en les grans cites com en els escenaris menys motivadors. La d'ahir va ser una gambada lenta, mandrosa gairebé, però ferma, que el situa deu punts al davant del Real Madrid abans que els blancs juguin avui al camp del Racing de Santander. L'aposta resignada del rival, un equip de la part baixa, amb moltíssimes baixes –Aguirre va alinear molts suplents–, tancat clamorosament al darrere fins i tot amb el resultat en contra, va contagiar negativament els blaugrana. La seva autoritat, la seva superioritat en el joc de toc, inculca un complex d'inferioritat en els rivals que converteix el calendari de lliga en una rèplica contínua: percentatges de possessió escandalosos i oponents encongits. La inspiració en la rematada i el nivell de concentració dels defenses rivals és la que marca la contundència final de la victòria, però els tres punts estranyament perillen. Ahir, per exemple, no va ser el dia més brillant dels blaugrana. I sí que va ser el dia del porter Doblas, el millor del Saragossa. Tot i dominar el partit de principi a final, el Barça va fallar reiteradament de cara a porteria, com ja li havia succeït pocs dies enrere a Mestalla –Messi, per exemple, va quedar sense marcar–, i va acabar guanyant per la mínima. Un triomf aparentment escarransit que no fa justícia a les sensacions que es van viure a l'estadi. El Saragossa va suar per creuar el mig del camp mentre els blaugrana s'entretenien a moure la pilota, i només va trepitjar l'àrea de Valdés en tres ocasions molt puntuals que Piqué, atent, i Valdés, àgil, van resoldre en l'un contra un.

Amb la tranquil·litat que dóna ser el Barça de sempre i haver fet els deures en la lliga amb l'ajuda dels secundaris, ara toca pensar en l'Arsenal. Ha dit Guardiola que aquest partit marcarà la resta de la temporada i és evident que la dificultat d'aquesta eliminatòria sí que exigeix un esforç màxim.

Com si no passessin les jornades, ni els dies, ni els mesos, el Barça va repetir el guió clàssic dels partits del Camp Nou. Guardiola va deixar alguns jugadors bàsics a la banqueta i va concedir la titularitat a Milito, Mascherano, Keita i Bojan. Un canvi per línia, més o menys. Però el dibuix de l'estadi no va canviar gaire respecte a altres ocasions. El Barça va aclaparar tota la possessió de la pilota amb una autoritat absoluta, mentre el Saragossa renunciava a pressionar la sortida de pilota i seguia l'exemple de tants altres rivals: dues línies defensives molt endarrerides i només dos jugadors lleugerament avançats, Bertolo i Sinama, que també ajudaven en la contenció. Els d'Aguirre es van aplicar en les cobertures, van tapar bé els laterals, es van ajuntar amb ordre al centre per evitar que Messi combinés amb comoditat, i van aconseguir mantenir la porteria a zero durant uns minuts, però amb això no n'hi ha prou per puntuar al Camp Nou. La segona part del seu pla, la que feia referència al contraatac, no va funcionar gaire i en tota la primera part els aragonesos només es van acostar un cop a la porteria de Valdés, en una pilota mal refusada per Keita que Bertolo va aprofitar per construir un contraatac salvat finalment per Piqué. De fet, ni tan sols van creuar el mig del camp en condicions, ja que als seus peus la pilota no durava més de dues passades. La dinàmica de sempre quan l'equip que hi ha al davant és el Barça. Els blaugrana, per la seva banda, van anar afinant la punteria, van deixar madurar el partit fins que el gol va arribar. Cada jugada d'atac creava una situació de perill més clara i cada minut que passava els acostava més als tres punts. Primer, va ser un córner d'estratègia remata per Pedro; després, un parell de xuts llunyans de Xavi i Messi, un cop de Keita anul·lat per l'àrbitre per fora de joc i, finalment, l'1-0. Messi, que fins aleshores havia tornat bojos els seus marcadors però no havia acabat de trobar el camí més curt entre ell i la porteria, es va escapar per la banda dreta i va fer una passada enrere que Keita va engaltar després que la pilota passés per sota les cames de Lanzaro.

També és habitual que, amb el resultat a favor, el Barça es dosifiqui. I que siguin aquests minuts posteriors al descans els que el rival aprofiti per avançar línies. Ahir, el Saragossa va advertir els blaugrana amb un parell de contraatacs. En el primer, Bertolo va fer un xut massa creuat després d'una més que possible falta a Piqué, i en el segon va ser Valdés el que va resoldre l'un contra un amb Sinama, que havia arribat primer a una passada llarga. Va ser l'avís de rigor, els minuts de lleugera davallada que precedeixen l'embranzida final. Al Barça, massa entestat a penetrar pel centre de la defensa i poc actiu per les bandes, li va costar trobar forats durant aquesta segona part, però a poc a poc van anar arribant. Un córner rematat de cap per Piqué al cos de Doblas, una mitja volta de Bojan, un intent de vaselina de Villa, que havia substituït el de Linyola –molt poc encertat, per cert–, i un doble xut de Maxwell i Messi haurien pogut sentenciar el partit sense haver hagut d'arribar al tram final amb aquest 1-0 ajustat. No era dia de golejades i la sortida al camp d'Iniesta va ser l'últim gest per acabar d'adormir un partit que fa avançar el compte enrere d'aquesta lliga. I que torna a traspassar tota la pressió a un Madrid envoltat d'urgències i angoixes.