El Barça serà a les semifinals de la màxima competició continental per quart any consecutiu. Una gesta que, com molt bé recorda Pep Guardiola, ha de ser motiu d'orgull per la gran dificultat que té mantenir l'excel·lència competitiva necessària per poder assolir una cosa que aquests jugadors sembla que facin fàcilment. Ahir, en un ambient gèlid al terreny de joc per les baixes temperatures però calent a la graderia perquè, en contra de l'opinió de Mircea Lucescu, els seguidors sí que creien en el miracle, els blaugrana van tornar a donar una lliçó futbolística i no només no van especular amb el resultat tan favorable de l'anada, sinó que també es van imposar allà on gairebé ningú ho havia fet en els dos últims anys, el Donbass Arena, amb el novè gol de Messi en la competició. El Barça va fer nit a Donetsk pensant ja en el primer dels clàssics, que arriba dissabte i en el qual la lliga podria quedar dada i beneïda, i esperant molt possiblement l'etern rival també per fer-se un lloc en la final de Wembley en unes semifinals que prometen ser apassionants.

Que Guardiola va donar tota la solemnitat al partit va quedar demostrat amb l'alineació titular. Res de reservar jugadors amb vista al clàssic de dissabte i, si exceptuem Pedro, la resta de teòrics titulars hi eren tots. El tècnic blaugrana va repetir la fórmula de la segona part contra l'Almeria i va situar Mascherano de central fent parella amb Piqué i Busquets actuant de mig centre. Amb aquest intercanvi de posicions el Barça pretenia guanyar en la pressió avançada, perquè el de Badia sol pujar molt més i també beneficia els davanters, perquè és més ràpid que l'argentí cedint la pilota després de la recuperació i superant el seu marcador. L'altra novetat va ser Afellay, a la banda esquerra de l'atac, una mostra de confiança per a l'holandès, un futbolista que serà molt necessari en aquest tram decisiu de la temporada i més després de la llarga absència de Bojan per lesió.

Era un partit que calia jugar-lo amb molta intel·ligència. El Barça sabia que el principal perill serien les escomeses inicials del Xakhtar que, obligat pel 5 a 1 de l'anada, necessitava un o dos gols en els primers minuts per ficar la por al cos dels de Guardiola i fer-los pensar al mateix temps que creixeria la seva confiança en el possible miracle. La millor manera de contrarestar les allaus de joc directe és evitar que el rival tingui la pilota, l'escenari en el qual precisament el Barça es troba més còmode, i fer possessions llargues si el forat o el desequilibri al davant no apareix. En definitiva, les pèrdues de pilota absurdes i els contraatacs poden fer molt mal als blaugrana, com ja va passar en els instants inicials al Camp Nou. Sense el patiment de l'anada, en els primers vint minuts el Barça va repetir algunes imprecisions que van costar-li alguna ocasió, com ara una de força clara de Douglas Costa, que va obligar Valdés a lluir-se, o una altra de Jádson que va acabar xutant massa fluix. Però la sensació és que tenia el partit completament controlat. Sensació que es va refermar amb el pas dels minuts, quan el Barcelona va començar a sortir del darrere amb més facilitat i els seus migcampistes, sobretot Busquets i Xavi, van apoderar-se del control de la pilota.

Precisament, va ser el de Terrassa el primer que ho va provar amb un xut des de lluny, igual que va fer Messi poc després per espantar una mica els ucraïnesos. El Barça va començar a despertar-se, conscient que era el moment idoni per fer un gol i sentenciar definitivament l'eliminatòria. Gairebé ho va aconseguir Adriano després que Afellay veiés molt bé com el desdoblava per l'esquerra. El brasiler va xutar, però el lateral Kobin la va treure sota els pals. Un minut després, Messi intentava sorprendre Piatov amb una vaselina que va quedar massa baixa i Afellay, amb un xut des de la frontal. El gol s'ensumava. I va arribar, com no podia ser d'una altra manera, gràcies a una jugada col·lectiva culminada pel pitxitxi de l'equip, Leo Messi, que ja ha fet nou gols en la Champions. Busquets va recuperar una pilota, la va cedir a Xavi, que va obrir més a la dreta cap a Alves i aquest va combinar amb Messi, que amb un moviment ràpid es va ficar dins l'àrea del Xakhtar i va superar Piatov amb un xut ajustat al pal curt. L'eliminatòria quedava sentenciada i Valdés, en l'últim minut de la primera part, enfonsava encara més les il·lusions dels de Lucescu evitant un golàs de falta de Jádson.

Malgrat que els dos equips haurien volgut estalviar-se la segona meitat –el Barça, per descansar en vista de la brutal exigència del calendari i el Xakhtar, perquè no tenia res a fer–, tant l'un com l'altre van dignificar el futbol i la competició i van continuar donant-ho tot. En el minut 58, un combinació entre Messi i Afellay va estar a punt d'acabar amb gol de l'holandès, però Piatov ho va evitar. Amb el pas del temps, Guardiola va començar a pensar en el clàssic i va donar entrada a Pedro, perquè agafés ritme de competició, i va treure Xavi, perquè descansés les cames. I també va fer seure Piqué, que ho juga tot, i va posar Milito, que dissabte podria ser titular al Bernabéu, perquè Mascherano no hi serà i la presència de Puyol continua sent una incògnita. L'últim canvi va ser el de David Villa, que continua sense marcar, per Jeffren.

Fins al final del partit el Xakhtar va intentar maquillar el resultat de l'eliminatòria –no netejar la seva imatge perquè al Camp Nou, sobretot, va demostrar que és un molt bon equip–, però Valdés no va concedir cap treva a Jádson ni a la resta de davanters.