Comença a ser una tradició que la Barcelona blaugrana surti al carrer per homenatjar els seus jugadors. El cicle triomfal dels últims anys del Barça ha convertit la capital de Catalunya en la ciutat de l'alegria. Malgrat que el recorregut de la rua de l'autobús descapotat s'havia escurçat respecte d'anys anteriors, milers de seguidors es van engalanar amb samarretes i bufandes amb els colors blau i grana per poder veure i saludar els seus ídols de ben a prop. Jugadors que els han fet gaudir durant tot l'any amb el seu futbol i les seves victòries, i que dimecres a València els van fer molt feliços aconseguint la tercera lliga consecutiva de l'etapa Guardiola i la vint-i-unena en la història del club.

Abans de començar la festa, els jugadors del Barça van dinar plegats a la masia Can Ferran, a Sant Quirze del Vallès, per continuar amb les celebracions començades dijous a la nit amb un sopar a l'hotel Vela i que va tenir continuïtat a la discoteca Eclipse. Sorprenentment en actes d'aquest estil, la rua va començar amb puntualitat, i l'autobús, decorat amb una pancarta amb el lema «Llorca al nostre cor» en suport a la localitat que dimecres va patir un greu terratrèmol, va començar a rodar a dos quarts de vuit del vespre tal com estava previst. Aquest equip, al marge de jugar magníficament a futbol, té una sensibilitat enorme. Ben segur que aquest gest aquesta localitat de Múrcia l'agrairà en moments tan durs.

Al seu darrere, i a una distància prudencial, s'hi va situar l'autobús amb l'animació musical. Carregats amb cerveses –Messi era l'únic que la duia en un got de vidre–, ampolles d'aigua i begudes de cola, la caravana va començar a enfilar el carrer Riera Blanca amb Carles Naval, el delegat, com el més animat de tots i amb el We are the champions de fons. Els herois anirien agafant el to amb el pas del temps i a mesura que anaven esgotant la beguda.

Els debutants Adriano, Mascherano, Villa i Afellay al·lucinaven amb la riuada de gent que hi havia pels carrers i als balcons. «Que gran, David!», va dir Pedro al davanter asturià, que més tard al Camp Nou es descobriria com un gran cantant. I, és clar, Piqué, un dels més animats i que més ambient fa al vestidor, anava mullant els presents amb cava i cervesa, mentre Abidal i Alves exercien d'autoritats lluint una gorra de la Guàrdia Urbana el primer i una dels Mossos d'Esquadra el segon. Va ser una instantània divertida. En aquest dia festiu, la gent no es va oblidar de l'etern rival, i algunes estones es va cantar el que s'acabarà convertint en un clàssic: «¿Por qué?, ¿Por qué?», en referència a les queixes de José Mourinho. Dimecres, a la font de Canaletes ja s'havia sentit.

Els seguidors situats a l'avinguda de Madrid, i als carrers de Berlín, Entença i la travessera de les Corts ja van poder disfrutar amb els futbolistes més desinhibits, sobretot del capità Puyol, que sense separar-se d'una senyera, havia estat més apagat en el primer tram del recorregut. Saltant i ballant amb totes les cançons –en van sonar de Shakira, també, i tampoc hi va faltar l'himne del Barça–, els futbolistes esperaven l'arribada al Camp Nou, on la gentada, majoritàriament jove i molt pacient, no s'havia mogut dels seus seients per escoltar els tradicionals parlaments dels futbolistes.