Un clàssic que torna a estar de moda
Robert Fernández torna al Barça per reforçar-lo des de la secretaria tècnica
En retirar-se es va tornar a apropar a la gespa des de les banquetes
La campanya electoral a la presidència del Barça va estar farcida de noms i rumors, entre els quals va sonar el de Robert Fernández, exfutbolista blaugrana a final dels anys vuitanta. Els somriures entretallats i els silencis de Josep Maria Bartomeu, que parlaven per si sols, feien preveure que seria el seu proper secretari tècnic, però no va ser fins a la possessió del càrrec com a president quan es va fer oficial l'anunci de la incorporació de Robert Fernández, que acompanyarà Luis Enrique en l'aventura d'aquesta temporada.
L'exfutbolista valencià va vestir la samarreta del Barça durant quatre temporades –des del 1986 fins al 1990–, amb 247 partits disputats, amistosos inclosos, i un total de 66 gols marcats. En aquest període de temps, Robert Fernández va tenir la possibilitat d'aixecar una recopa i dues copes del Rei, a més de sentir l'escalfor del públic del Camp Nou, que sempre el va valorar pel seu rendiment al terreny de joc. “Va ser un jugador molt estimat entre l'afició, perquè al marge de la seva polivalència, tenia un desgast i un sacrifici físic encomiable”, destaca Ramon Maria Calderé, una de les persones que més a prop va estar de Fernández en la seva etapa al Barça. “El vaig conèixer a la sub-21, quan Luis Suárez ens convocava per anar amb la selecció espanyola sovint”, recorda el mateix Calderé, company seu durant dues temporades. L'actual secretari tècnic del Barça era un migcampista que atresorava qualitat tècnica, però la seva gran virtut era la capacitat d'arribada, combinada amb un joc aeri portentós.
Després, a les banquetes
La seva passió pel futbol el va conduir a seguir lligat a aquest esport, a través de les banquetes. El filial del València, el Còrdova, l'Oriola, l'Alzira i el Figueres han estat, fins ara, els clubs on ha seguit la seva trajectòria. Ara, però, la trucada del Barça l'ha convidat a deixar la gespa pels despatxos i tornar, així, al club on va ser tan feliç.