Totes les victòries compten

Sense encert

L'Uni no va poder tocar pista, ni pilota ni anelles fins 45 minuts abans del partit –incompliments de la normativa per part del CREF– i no es va sentir còmode en tota la primera meitat, no tant en el control de Destiny Williams –hi van passar Spanou i Silva principalment, però també Ibekwe– sinó perquè no va aconseguir equilibrar el seu atac. El contraatac sempre és un argument sòlid, però en el cinc contra cinc, si bé les gironines movien bé la pilota, els tirs oberts eren un drama, i no només pels 0/8 triples en la mitja part, una estadística que és una invitació perquè el rival saturi la defensa de la pintura. Amb tot, un contraatac de Leo Rodríguez va situar l'11-12 en el primer descans.

Ibekwe primer i Rosó Buch després van fer patir la defensa madrilenya amb habilitat per trencar en l'un contra un fins que el tècnic local va recórrer més sovint a la zona. L'Uni no en feia prou perquè, a l'altre costat, el CREF carregava molt el rebot d'atac i tampoc l'Uni va estar sempre atent per assegurar-lo. Justament amb la verticalitat de Buch va arribar el màxim avantatge (19-27). Però aleshores es va despertar un dels talents del CREF, Taysha Pye, que va revolucionar el joc madrileny (8 punts en el quart). En la mitja part preocupaven més les 14 pèrdues –que van donar-li al CREF 7 tirs més de camp (36 per 29)– que la igualtat d'un resultat que només havia estat tan baix en la primera jornada.

Arriben els triples

Es veia que quan l'Uni trobés anotació des de lluny, el partit canviaria de mans. I així va ser. Van arribar els triples, 2 de Leo Rodríguez i 2 d'Ibekwe, i els 10 punts i 4 rebots de la nigeriana en el quart van marcar la diferència a un costat del camp i van fer veure a Antonio Pernas que mantenint la defensa zonal no aniria enlloc. A l'altre costat, Alminaite es feia immensa, no tan sols pels 5 punts i 5 rebots sinó pel factor intimidatori que exercia sobre el rival. Williams, que va jugar gairebé tot el quart, només va intentar un tir i el va fallar.

Sumant de tres en tres l'Spar va redactar la sentència del partit (41-53, 28'). Van ser moments brillants en atac, amb Alminaite distribuint des del pal baix i amb un atac de passades sense bot –acabat amb triple de Leo– dels que val la pena tornar a visionar.

La sentència la va signar Jordana amb dos triples més tot just arrencat l'últim quart (45-61, 32'). Però –com contra el Zamarat– Èric Surís tampoc la va canviar. Quan la base de Torelló s'asseu és el termòmetre per saber si un partit està tancat.