Impotència majúscula

Quan un equip petit juga contra un de gran i guanya de 16 punts (49-33) a 18:20 minuts per al final, el temps sembla que s'aturi. El rellotge no corre. En definitiva: es fa etern. I generalment, a sobre, el petit acaba perdent. És el que va passar ahir a Badalona. El Divina Joventut va fer un partit excel·lent, dominant durant 36 minuts el seu rival, però fent-ho amb una gran defensa i amb un bon joc col·lectiu en atac. Però no és suficient per tombar un dels millors equips d'Europa. En el tram final els verd-i-negres es van haver de rendir a l'evidència i el tàndem interior Randolph i Reyes va trencar totalment la Penya en els minuts decisius, ja que l'equip blanc va atrapar fins a 10 rebots ofensius en la segona meitat. Les excessives pèrdues de pilota (19) també van ser castigades sense compassió, i així es va entrar en un final igualat. Amb 78-79, Llull va fer una jugada individual per fer una cistella amb el seu segell habitual a 9,9 segons per al final (78-81), i en l'última possessió Bogdanovic, un especialista en el tir exterior, va disposar d'un triple alliberat per forçar la pròrroga, però el va fallar. La impotència general va ser majúscula. Però aquest és el camí, i les paraules de Diego Ocampo són clares: aquí no es rendeix ningú.

El matx va començar amb la Penya encertada des de la línia de 6,75 metres, la seva principal arma. Els triples de Bogdanovic (2) i sobretot la contundència de Jordan dins la pintura li van donar el domini ja des del salt inicial (18-12). Un triple en contraatac de Sàbat després d'un immens tap a dues mans de Lapornik a Nocioni i un altre triple de Vidal llançaven la diferència (30-22). La Penya, però, es carregava de faltes en la posició de base i Ocampo es veia obligat a treure el jove Dimitrijevic. Però l'equip ja anava com una moto (44-31 al descans).

Després de la represa, tot i l'estirada inicial fins a la màxima diferència (49-33), la renda es va establir entre els 8 i els 10 punts. Fins als últims cinc minuts. Llavors els blancs executaven amb solvència i la Penya patia per sumar punts. La diferència es va anar retallant de mica en mica, i quan els blancs es van situar a davant (74-75 a 2:00 per al final) tothom tenia clar que s'havia perdut una oportunitat única.