Alminaite, el reforç desitjat
Lliga femenina. La pivot lituana, bàsica en la rotació i en les defenses zonals, sabrà dilluns si pot tornar als entrenaments per preparar la final
Quan Kristina Alminaite i Ify Ibekwe es van perdre el primer partit de la semifinal, el record de les desgràcies del curs 2015/16 –Pikciute i Ibekwe no van poder jugar la final– va planar en el vestidor de l'Spar Citylift Girona. Per sort, la lesió d'Alminaite al soli no és tan extensa com la que tenia Ibekwe al bessó un any enrere, i la nigeriana també s'ha recuperat de la regirada de turmell, de manera que res fa pensar que Èric Surís no pugui disposar de les deu jugadores professionals.
Alminaite tampoc va jugar dimecres a Vitòria. No podia, però l'exigència del rival tampoc era extrema. Ara sí. El nivell de la final contra l'Avenida sí que és màxim. Dilluns, Alminaite se sotmetrà a una ressonància magnètica per comprovar com evoluciona la seva lesió, que no és la primera de la temporada; la pivot s'havia perdut quatre partits en la fase regular per una fractura per estrès al peu.
La previsió més optimista és que estigui curada i que pugui incorporar-se als entrenaments. En tot cas, en faria un parell i prou, perquè l'equip viatja dimarts cap a Salamanca. Durant la seva baixa ha fet treball muscular sense intervenció del soli i treball de manteniment físic general.
Rotació i zona
Alminaite és una peça única a la lliga per la seva alçada (2,05). Tan sols és la vuitena jugadora per minuts en pista (15,4) però és la rotació de Mima Coulibaly, que serà la primera que agrairà el seu retorn. Dimecres, a Vitòria, la maliana va estar 27:16 minuts en pista. Són cinc més que la seva mitjana quan Alminaite està disponible (22:22). Sense la lituana, Coulibaly n'ha hagut de jugar 28:24 de mitjana. I ho nota. A Mendizorrotza, en ple tercer quart i després d'una fase de transicions seguides cap endavant i enrere, estava tan fosa que no tenia ni esma de demanar el canvi, i va ser Noemí Jordana qui ho va indicar a Surís. En la final, amb Erika de Souza a davant en un altre duel que promet desprendre espurnes, els seus minuts de descans seran bàsics.
Sense Alminaite, l'Uni perd la rotació d'un cinc pur –hi ha de jugar Spanou– però, sobretot, queda condicionat en alguna de les defenses zonals, que podrien recuperar protagonisme en la final contra l'Avenida. Amb Alminaite al mig, l'espai que ocupa i l'amenaça dels seus braços inacabables, els tirs dels rivals canvien i els dubtes creixen.
L'Uni es va negar a jugar avui
No va passar d'un sondeig, però l'Uni va rebre la proposta que, en cas que es classifiqués per 2-0, avançar l'inici de la final a aquest dissabte, a instàncies del Perfumerías Avenida. La seva aprovació era imprescindible i no va arribar perquè gairebé tot eren inconvenients. L'únic avantatge de començar avui i acabar la setmana vinent era evitar que la competició entrés al mes de maig, amb l'estalvi corresponent de nòmines. La resta era tot un inconvenient per a l'equip gironí. D'entrada, hauria tingut un dia menys per preparar el primer partit (l'Avenida va jugar dimarts), amb un viatge més (l'equip castellà no s'ha de moure de casa) i, sobretot, hauria perdut gran part de l'efecte Fontajau, ja que el segon partit s'hauria hagut de jugar dimecres 26 i no és el mateix jugar a Girona dissabte a les 9 del vespre que fer-ho en dia feiner.
