Bàsquet
Copa
Ben tornat a la final
El Barça argumenta millor que l’Herbalife i aspira a guanyar la seva primera copa des del 2011 en la final d’avui contra el Madrid
Heurtel exerceix de líder (14 assistències), però la feina al darrere torna a ser col·lectiva i el punt de partida de tot
El Barça Lassa tornarà a una final de copa després de dos anys d’absència. La regeneració obrada en l’equip des de l’arribada de Pesic li ha donat dret a discutir al Madrid el primer gran títol de la temporada. El Madrid hi arriba amb molt menys desgast. Va jugar dijous i l’Unicaja el va exigir menys que el Baskonia al Barça. Va guanyar ahir sense cap gran esforç, mentre que els blaugrana van suar molt més. Però és una final, 40 minuts per no estalviar-se res contra un rival que ha guanyat les quatre últimes copes. En el vol de Barcelona a Las Palmas el Barça va llençar al mar la motxilla que traginava, cada cop més plena de pedres. Ara té la ment neta per competir, que és el primer pas per guanyar un títol que no entra a les vitrines blaugrana des del 2011, quan l’equip que dirigia Xavi Pascual va derrotar el Madrid (60-68) a la capital espanyola.
Koponen (inactiu divendres), Sanders (15 minuts) i Ribas van pintar el registre de l’activitat d’inici tant defensant la línia de passada com anotant (9-14). Sense un bàsquet tan trepidant com contra el Baskonia –a Pesic tampoc el convencia el ritme infernal de divendres–, faltava un punt d’agressivitat amb la pilota als dits, però el partit estava sota control (12-19 i 15-21 en el primer descans) gràcies als 9 punts després de pèrdua rival.
Els ‘tapats’ de l’Herbalife
La verticalitat de Radicevic es va aliar amb Pasecniks, i el letó va encadenar vuit punts, però el Barça feia mal des de l’arc i dos triples de Ribas estiraven la diferència (19-28, 13’), que va arribar a ser de 10 (26-36, 15’) quan Marcus Eriksson ja havia engegat el braç. L’exblaugrana va encadenar cinc triples sense error, quatre dels quals partien de la premissa que el seu defensor estava fent –o insinuant– una ajuda. El cinquè va ser en transició, però, al capdavall, el Barça va anar a remolc de l’encert del suec, que va acabar amb la letargia del Gran Canària Arena. Del 23-32 al 41-37 hi va un 18-5 en què 17 punts van ser d’Eriksson.
Les tres faltes de Tomic van ser un problema menor fins que Oriola també les va tenir massa aviat (21’). Amb tot, el Barça va ser un punt més sòlid en tota la segona meitat. Va trobar solucions a partir d’Heurtel i del triple (5/8 en el tercer quart, amb Oriola, Saders, Ribas, Navarro i Claver), però també puntuava alt la capacitat de Sanders per abassegar físicament al darrere. Un triple seu –si està sol, no falla– va ser el preludi dels millors minuts d’Heurtel. No tant com a anotador (7 punts en la segona meitat) com per generar avantatges i llegir-los (14 assistències, a una del rècord de la copa, de Pablo Prigioni). Ara sí, el francès suma i genera molt més que el que concedeix al darrere.
Heurtel, l’home
Després d’un 0-9 (49-57, 17’) Casimiro va recordar que Eriksson havia estat una solució, però en els 3:23 que va jugar en el tercer quart el suec va tenir sempre algú al davant amb els ullals esmolats. Ni jugant amb dos bases (Oliver i Mekel) els canaris van recuperar arguments contra el ritme defensiu del Barça, que tancava el quart amb tres triples consecutius i, per fi, un avantatge superior als 10 punts (56-68).
Pensant en la final, un dels elements més sòlids per a l’optimisme és que el Barça ha deixat de descompondre’s. Ni les quartes faltes de Tomic i Oriola, ni el fet que el targarí errés tres tirs lliures addicionals en l’últim quart ni el 9-2 encaixat (del 59-70 al 65-72) van fer que l’equip es desfés ni un sol moment.
Notícies
Dimecres,5 juny 2024