Encallades

En el segon quart l’àrbitre principal, Martínez Prada, es va fer una lesió muscular (21-29, 13’) i, després d’una llarga aturada, el va substituir Javier Bravo, que estava a la grada. A l’Uni, no li va anar gens bé l’aturada, ni tampoc la pressió a tota la pista del Gernika ni la insistència amb la zona (que es mantindria molt present fins al final). Sort que en les accions de banda l’Uni era més llest (28-35) però set punts seguits de Dongue (bàsquet per potència a sota, triple i un contra un amb Colhado) van portar la igualtat (35-35).

L’Uni es precipitava (una fase amb massa triples) i fins i tot apareixia algun mal balanç defensiu (13-2 de parcial i 46-39). Se’n va sortir imitant l’equip local i canviant el ritme a partir de la pressió en tota la pista i de les facultats i instint de Mendy al darrere. I, també, perquè amb la quarta falta de Dongue Evans va fer el que va voler. L’eslovena va anotar 15 dels seus 21 punts en els últims 14 minuts, incloent-hi algunes accions de 2+1. Ara era la pressió gironina a tot el camp la que, d’una banda, induïa a l’error i a la precipitació l’atac basc i, d’una altra banda, permetia alguna transició i bàsquets després de pèrdua rival que rescataven el partit del ritme que volia el Gernika i l’apropaven al que li convé a l’Uni.

Fent petit el Gernika

L’inici de l’últim quart va ser definitori. Un 2+1 d’Evans tot cobrant la quarta falta a Caldwell, un rebot d’atac de Traoré, un tap de Conde a Llorente i un contraatac de Mendy per tancar un 0-7 de sortida (56-63). Mario López, el tècnic local, devia tenir molta fe en la defensa zonal perquè la va mantenir quan l’Uni ja s’havia apoderat del partit, amb Conde i Evans fent-ho tot bé amb pilota i sense, amb Núria Martínez estricta com mai al darrere i amb Pina i, en general, el perímetre local perdent pilotes i fallant-ho pràcticament tot en absència de possibilitats interiors, tant per anotar com per aspirar a algun rebot.