Afany, classe i resolució

El Barça Lassa va tornar ahir a l’escena del crim, allà on fa dos mesos va redreçar el rumb de la temporada amb el títol de copa. I com en el cap de setmana en que Svetislav Pesic va fer-se càrrec de l’equip, va sortir-ne amb les mans netes i la victòria a la butxaca, interpretant una segona meitat rigorosa i exemplar (39-56).

L’estat físic de la plantilla blaugrana és la gran flaquesa de l’equip, i al Barça li costa dominar els partits perquè no pot ser regular en allò que li dona més ritme: la defensa i el rebot. D’atac sempre n’acaba trobant, però l’equilibri en les variables d’esforç les ha de mesurar malgrat que Pesic demana als jugadors un treball incondicional.

En la primera meitat a Las Palmas (38-37), ahir el Barça va moure’s en les coordenades que agraden a l’Herbalife: moltes possessions curtes i el control just en les transicions. Amb la primera unitat li va anar bé, a l’equip blaugrana, però no en el ball de les rotacions (38-37). I en la segona part Pesic va canviar els papers situant Pau Ribas d’inici en comptes d’Heurtel.

Volia més harmonia, compensar les ofensives. Localitzar Koponen i després Tomic i fer-ho des de l’ordre, ara l’un i ara l’altre. Volia treure la bardissa i madurar el partit, i després donar les regnes a Heurtel per completar-lo. I tot, ara sí, amb un control primmirat del rebot, en les dues cistelles, i negant el joc de transició als canaris. Ordre i progrés, empetitir espais i victòria.

Triomf de qualitat amb un Koponen sensacional, un jugador amb llibertat i confiança que ahir va batre els seus sostres de punts i valoració des que juga al Barça.