El retorn competitiu del Girona, a l’Hospitalet

“Espero que hagi servit per recarregar les piles i per estar encara més intensos i agressius. Millor” va dir Quim Costa en la prèvia del partit d’aquest vespre (20 h) a la pista de l’Hospitalet, l’últim del 2018 i el primer des del petit parèntesi d’un cap de setmana sense jugar, per la disputa de la Copa LEB Plata. Els gironins no es posen la samarreta oficial des del dia 16, quan van superar l’Albacete (84-70) i van enllaçar la seva cinquena victòria consecutiva . “Normalment després d’una aturada com aquesta, que hem estat dues setmanes sense competir, és una incògnita saber com reaccionarem. Hi ha un trencament del ritme i hi afegeix una dificultat més” argumentava el tècnic de Sant Feliu de Guíxols, que des del debut de Jordi Trias (18 punts, 12 rebots, 4 assistències i 30 de valoració de mitjana) no ha perdut. Que el Girona vingués de perdre 6 partits seguits dona més transcendència al lògic impacte de l’aler pivot al joc dels vermells.

“Les dues vegades que hem jugat ens han guanyat. I a més clarament tant a la lliga catalana com a Fontajau. Fins el moment han demostrat que son superiors no hem sabut trobar-los els punts febles. Espero que a la tercera vagi la vençuda” apuntava Costa sobre el rival d’avui, que amb el 69-75 a Fontajau el 20 d’octubre trencava la ratxa inicial dels gironins (3-0 les tres primeres jornades) i obria la negativa, que s’enfilaria a les 6 desfetes.

Abans, a Santa Coloma de Farners, els avui locals ja havien guanyat l’embrionari projecte gironí, en la final de la Lliga Catalana LEB Plata 73-56 el 15 de setembre. Aquell vespre d’estiu Shota Gelazonia va fer el que va voler a la pintura (9 punts en el 23-9 inicial i 26 al final del partit amb 11/12 tirs). Un duel a seguir, doncs, el que mantingui el georgià amb el joc interior gironí. Com el de Joan Creus –segon assistent a la categoria– amb els bases de Costa.