Només hi ha un camí

El curs enfila la fase decisiva i, amb aquesta, arriben ja les cites de caixa o faixa. Avui, l’Spar Citylift en viurà una a Fontajau. No li cal fer cap heroïcitat per superar l’eliminatòria –va caure a territori rus per 71-69–, però sí una actuació sòlida, sense alts i baixos. Si una cosa va mostrar el partit d’anada, és que el rival té argumentari per complicar-li la vida i, per tant, es requerirà la millor versió de les gironines per enviar a la lona l’MBA Moscou i accedir per segon any seguit a l’eliminatòria de vuit.

L’equip té molta il·lusió de fer soroll en l’Eurocopa, i és conscient del que hi ha en joc aquest vespre. Tant és així que dissabte a Càceres va oblidar-se de disputar l’últim quart –del +25 al 62-74 final–, perquè tenia al cap regular esforços per a l’enfrontament europeu. Un duel en què disposarà, a més, del suport de la graderia. A Fontajau, des de sempre i sobretot des que Èric Surís n’és el tècnic, l’Spar Citylift hi desplega el seu millor joc, vertical i teixint un entramat defensiu que incomoda i força errades als rivals. De fet, aquest any encara no hi ha perdut: 11-0, entre la Lliga Femenina, el torneig europeu i també la final de la Lliga Catalana, a principis d’octubre. “Esperem que el factor pista tingui un pes determinant en l’eliminatòria. La temporada passada ens van ajudar molt”, afirma el tècnic gironí, que, quan n’ha tingut l’oportunitat, ha incidit en la connexió “màgica” entre grada i equip, en les nits europees. En l’exercici passat, l’equip ja va superar una situació similar en aquesta fase. Havia caigut 65-60 a la pista de l’Olympiacòs i va remuntar sobradament (89-62).

L’estat físic de la plantilla ha millorat substancialment els últims dies, si bé encara no és l’idoni. Murphy ha pogut deixar enrere les molèsties al genoll i Palau, la grip, però a Rosó encara li’n queden restes, del procés víric. Això sí, totes estaran a disposició de Surís, llevat de Leia Dongue, que tan sols pot participar en competicions FEB. Sortir a mossegar des del salt inicial per forçar pèrdues o mals tirs a l’MBA Moscou, a més de controlar el rebot defensiu, és vital per jugar a camp obert, l’hàbitat en el qual es mou millor l’equip gironí, i dur la iniciativa. Que els àrbitres en la competició FIBA siguin més permissius amb el nivell de contacte, sobretot amb els equips locals –ja es va veure a l’anada–, pot jugar-li a favor avui. En tot cas, l’equip rus té ofici i això no li va impedir sortir viu de Turquia en l’anterior eliminatòria, sense perdre gens d’eficàcia en el triple, la seva gran arma.