El premi no s’acaba encara

L’Atrium de Viladecans és des d’avui l’escenari de la fase d’ascens a la Lliga Femenina 2, amb la presència dels dos millors equips de la màxima competició de l’àmbit català (copa Catalunya, Viladecans i Citylift GEiEG Uni Girona) i del balear (Andratx i CTEIB de Mallorca). Hi ha una sola plaça per accedir a l’àmbit estatal perquè, a més d’aquest, hi ha tres grups més. “Ho afrontem amb moltes ganes i molta il·lusió però també sabent que això és un premi al treball que s’ha fet, una mica inesperat”, diu Joan Pau Torralba, el tècnic del conjunt gironí subcampió de la copa Catalunya femenina que va accedir a la final després de superar per 54-61 l’Almeda a Igualada. “La final a quatre ja va ser un premi. No era l’objectiu a principi de temporada però amb les ratxes guanyadores t’hi acabes trobant, al final”, recorda l’entrenador. El partit pel títol català va ser per a l’amfitrió de la fase i principal favorit, el Viladecans (56-53).

“Tradicionalment són equips més fluixos. Però hem vist l’Andratx i són cinc o sis jugadores, les més importants, molt veteranes”, diu Torralba sobre el rival d’aquest vespre (21 h). Un equip que fa un joc lent i que alterna zona i individual. “Per començar unes fases és complicat però hem de mirar de dur el nostre ritme: córrer, jugar en transició i ser dures”, diu el tècnic, que disposa d’un equip jove en què hi ha sis jugadores que han debutat a Lliga Femenina.

Torralba té lesionades Irene Mayoral i Carla Jou i sap que, a priori, el partit clau és demà: “Contra el Viladecans, per exemple en tres partits n’hem guanyat un i dos els hem perdut. Però les derrotes són de 3 i 5 punts.” Les gironines van guanyar per 60-71 al desembre el que va acabar sent també millor equip en la fase regular (27-3), amb el 48-53 a Girona.

“Toquem de peus a terra i som conscients que és un equip top, amb una americana que van fitxar a mitja temporada, i que fan la fase a casa seva”, afirma el tècnic del Citylift, que assenyala el factor pista. “Si se’ns en van de 10 o 12 ja serà molt complicat”, diu. Les amfitriones també poden veure com se’ls gira en contra el favoritisme: “No se n’amaguen; l’any passat ja van anar a la final a quatre i el seu objectiu és la Lliga Femenina 2. Encara que siguin veteranes i tinguin experiència, si portem el partit on volem, per exemple entrant al darrer quart o els últims minuts com en la final i estar a 2 o 3 punts, o fins i tot per sobre..., tenim guanyat el factor psicològic.” “Seria l’escenari ideal, però per arribar-hi, abans hem de treballar molt els 30 primers minuts”, adverteix.