Ja no ho recordava ningú
Bàsquet. Lliga Femenina. L’Spar Girona fa el seu pitjor inici des de fa vuit temporades com a conseqüència bàsicament de les moltes lesions de l’equip i sense marge per poder reforçar-se
Acostumar-se a menjar caviar és molt fàcil. El problema és oblidar-se de quan menjaves pa amb llet. L’Spar Girona ha tingut un inici de lliga dolent per culpa de diferents circumstàncies, però sobretot per les moltes lesions que està acumulant. Les d’Alfred Julbe acumulen un balanç de dues victòries i cinc derrotes –dues de lliga, una a l’Eurolliga, una en la supercopa i una altra en la Lliga Catalana- abans de visitar l’equip italià del Famila Schio en l’Eurolliga. Les gironines no tenien un inici com l’actual des de fa vuit temporades (2013/14) amb Anna Caula, l’actual secretaria general de l’Esport, com a entrenadora i amb jugadores com Noemí Jordana o Anna Carbó com a referents d’una plantilla que la temporada següent acabaria creixent fins a convertir-se en campiona de lliga. En aquell curs l’Uni va perdre a casa contra el Conquero (58-61) i també en els seus desplaçaments a la Seu d’Urgell contra el Cadí (67-41) i a Burgos (57-52). Des de llavors sempre les quatre jornades de lliga les havia saldat amb balanç positiu de victòries i entre les tres primeres classificades.
Eldebrink, Traoré i Araújo estan encara sense data de retorn, mentre Michaela Onyenwere ha estat operada als Estats Units. Quatre baixes clau. Si a això hi afegim que Laia Palau surt d’una lesió, fa que siguin cinc jugadores de qui Alfred Julbe no pot treure rendiment. La desena posició, la mateixa que el curs 2013/2014, deixa l’Spar Girona momentàniament fora de les posicions de copa i de play-off tot i que fa vuit anys hi havia 12 clubs a la Lliga Femenina i ara n’hi ha 16.
Julbe està intentant trobar la fórmula, però Flores, Drammeh, Gardner, Labuckiene i Reisingerová, que estaven jugant bé, es van sumar al desencert a Logronyo contra el Promete, mentre una de les jugadores que hauria de ser referent com és Burke tot just s’acaba d’incorporar. A més, aquest context no proporciona a Júlia Soler i Iho López la situació idònia per poder fer un pas endavant. Les lamentacions no porten enlloc, però la situació econòmica del club no és per llançar coets i no hi ha marge per fer reforços. A més, a banda del nivell del Perfumerías Avenida i el València, clubs com el Casademont Saragossa o el Cadí la Seu estan fent un pas endavant per treure el cap a la zona alta de la taula.