Eurolliga

La mateixa pedra

L’Spar Girona és eliminat per l’Avenida, a Salamanca, en els quarts de final de l’Eurolliga per segon any seguit i aquest cop amb la sèrie al millor de tres

L’Uni va a remolc des de l’inici (8-0) i s’encalla en atac després del 44-43

Avenida 74 Spar Girona 65

PERFUMERÍAS AVENIDA:Copper (23), Cazorla (8), Domínguez (6), Hof (2), Samuelson (15) –cinc inicial–; Rodríguez (4), Fasoula (4) i Alarie (12). 22/41 de 2, 5/14 triples (5 Samuelson), 15/17 tirs lliures, 36 rebots (14 Copper), 15 assistències (6 Domínguez) i 81 de valoració (21 Copper).SPAR GIRONA:Palau (2), Eldebrink (15), Burke (11), Gardner (8), Reisingerová (13) –cinc inicial–; Drammeh (10), Araújo, Flores (6) i Labuckiene. 11/32 de 2, 8/21 triples (3 Eldebrink i Burke i 1 Gardner i Reisingerová), 19/20 tirs lliures, 27 rebots (5 Reisingerová, Araújo i Labuckiene), 8 assistències (4 Palau) i 58 de valoració (11 Eldebrink i Burke).PARCIALS:15-9, 18-20 (33-29), 17-16 (50-45) i 24-20 (74-65).

La final a quatre de l’Eurolliga continua sent inabastable per a l’Spar Girona, que ahir va ser eliminat per l’Avenida en el tercer partit de la sèrie de quarts tot just un any després del segon partit de l’eliminatòria, d’anada i tornada en format bombolla a Würzburg (66-74 el 17 de març i 71-65 el 19). La diferència respecte al curs passat en la primera presència del club gironí entre els vuit millors d’Europa, a banda del format que imposava la pandèmia, és que l’Uni va superar el rival dimecres a Fontajau –segon triomf del curs contra un equip que ha encaixat sis derrotes comptant les dues amb l’Ekaterinburg, la desfeta a Praga (80-55) i la derrota en la final de la supercopa a l’estiu amb el València– i encara aspira als dos títols estatals: copa i lliga. El 2021 ja havia guanyat la copa abans dels quarts de l’Eurolliga i, després, es va quedar sense energia per al play-off, en què va caure contra el València i es va quedar sense ser a la final per primer cop des del 2015. Fa l’efecte que, ara, la plantilla gironina sí que pot digerir l’eliminació i afrontar el que queda de curs amb un equip amb aspiracions.

Queda el desgast de la sèrie contra les castellanes, és clar, magnificat per la pressió ambiental i dialèctica, una prova de maduresa superada amb molt bona nota per una entitat, la gironina, que sap a què juga i quin és el seu paper en la societat que aspira a construir i a què tant està contribuint. I casos particulars com els de Frida Eldebrink plorant al mateix parquet en què ho feia Sonja Vasic el mateix dia fa un any i pel mateix motiu, saber que aquell era el seu últim partit d’Eurolliga. La sueca no jugarà més. Sí que ho farà Julia Reisingerová, però no a l’Uni, i més tal com es desprenia de les seves declaracions a Esport3 –“ja ho veurem”, va dir sense haver sentit la pregunta–. I Laia Palau, escridassada per Würzburg en ser eliminada per cinc faltes a 43 segons? Aquesta és la pregunta del milió, però la jugadora amb més partits i assistències de la màxima competició continental no es mereix aquest comiat després de divuit participacions.

Tan a prop i tan lluny

El 8-0 inicial va condemnar les vermelles a jugar a remolc, amb Frida Eldebrink obrint el marcador amb el seu primer triple superats els tres minuts i mig. Samuelson ja n’havia fet un i n’hi quedaven quatre més sense error –acabaria amb 5/6– i Copper –MVP de la final de la WNBA i campiona amb les Chicago Sky (Gardner tot just aquest estiu entra al camp d’entrenament)–, amb 10 punts en el primer quart, s’erigia com la bèstia negra gironina. Els dos triples seguits de l’escorta sueca (58-53) són un dels moments en què l’Spar continuava dempeus, però amb més voluntat que arguments sòlids com amb Reisingerová (62-56) o Gardner (64-59), també de 6,75 m. De fet, és Burke qui amb dos triples en el tercer quart (38-36 i 44-43) quan ja n’havia anotat un (30-25) deixa l’Uni tan a prop i tan lluny alhora del que ara mateix és un equip de final a quatre. Perquè va ser Bella Alarie (5 punts de mitjana a l’Eurolliga) qui va acabar sentenciant l’Spar, amb 12 en 17 minuts (6/9 de dos) en una plantilla en què hi ha Hof (titular), Fasoula i Lo que no juga –tampoc ahir Vilaró– de pivots altes. La nord-americana va situar la màxima (58-47) amb les vermelles sense anotar en joc des del 44-43 de Burke a 5:19 del final del tercer quart fins a la cistella de Palau a 6:34 del final (54-47), amb les locals trobant el camí de la cistella gironina i els triples de l’Uni com a dic de contenció que només serviria per perdre amb la dignitat que no tindria Roberto Íñiguez demanant un temps mort a 19 segons amb 74-65 en el marcador.

19
segons
faltaven per acabar quan Roberto Íñiguez va demanar temps mort amb 74-65
Patrocini
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)