ACB

LA CONTRACRÒNICA

Escalfament global

La plèiade d’estrelles que té el Madrid és formidable. Ara bé, a Fontajau només hi havia un president amb un anell a la tauleta de casa. Tots sabem qui és. Tavares, en pocs segons, va veure com li clavava dos triples als morros. És una escena que a ell mateix li deu costar assimilar. Fa tres temporades es barallava per hotels dels EUA buscant la millor connexió per veure els partits de l’equip a la LEB Plata. La processó, com diuen, anava per dins. A la vista de tothom, semblava que el projecte es coïa a foc lent.

Gràcies a una successió d’esdeveniments casuals i causals, l’afició del bàsquet de Girona, que ja guardava els records de l’ACB en un calaix de somnis perduts, es va poder aplegar en una cerimònia iniciàtica fascinant. L’equip va demostrar que està preparat per acompanyar-la en aquest nou viatge. No només Marc. Taylor i Miletic, per dir-ne dos, són la bomba.

La gentada va fer bona la dita que contra el Madrid es viu i es xiula millor, i el brogit no va ser d’eixe món quan el partit es va igualar (55-56) en el tercer i el darrer quart, amb el president encenent la grada (74-79). El concepte, sigui quin sigui el resultat, és que no pari mai la festa, amb animació i activitats constants. Però contra els blancs no hi ha res que superi l’“així, així guanya el Madrid!” quan els àrbitres no fan el que toca. L’ovació final va ser eixordadora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.