L’hora dels adeus

Fontajau va poder celebrar la permanència a l’ACB quinze anys després que el projecte del CB Girona fes aigües, amb Marc Gasol emprenent el camí de l’NBA com a MVP de la lliga. Ho va fer amb 5.046 espectadors que enfilaven el camí de sortida amb l’alegria d’haver salvat la categoria i el dubte de si la temporada que ve l’equip que salti al parquet s’assemblarà al d’ahir, amb el president al capdavant –el curs que ve podria pujar a la llotja– i Kameron Taylor i Aíto com a referents d’un grup que les ha passat magres durant l’any però que es va treure un pes de sobre amb les dues pròrrogues a Saragossa.

Gasol va marxar a 6:55 per acabar el partit i el va començar a la banqueta –3 punts, 1 rebot i 4 de valoració en 15:41– durant un challenge que es passa amunt i avall del parquet. Abans-d’ahir ja qualificava com un privilegi acabar el curs al parquet. Taylor, un altre cop el millor, acabava tocant el timbal amb els aficionats gironins i, si el club aconsegueix retenir una de les sorpreses de la temporada, la figura que se li acabarà esculpint amenaça de fer ombra a la del cul de la lleona. I Aíto, que com el president ajorna l’anunci de la seva decisió, manté el mateix discurs del dia de la seva presentació a l’agost, el del que compta és millorar. És el que han fet peces com Prkacin, Sorolla o Fjellerup, que formen la nòmina de debutants en la lliga que a partir d’avui són un caramel al mercat. “El cercle refarem. I fins potser serà més gran”, que diu la cançó...

El Baskonia és un dels equips que més han empetitit el Girona en una pista aquesta temporada, més enllà del 0-24 del Betis en el penúltim partit a Fontajau –són tres derrotes en els últims tres partits–, amb el 22-3 inicial al novembre. I amb el segon lloc de la classificació en joc, els de Joan Peñarroya van sortir anant per feina (0-5) i van arribar a disposar d’una diferència màxima de 14 ja en el segon quart (22-36). Hill, amb el seu primer triple en la possessió d’una antiesportiva a Colom, completava el 10-2 (4 punts de l’andorrà) que obligava els visitants a demanar temps mort a 3:00 (32-38), s’erigia com el líder de la resistència local. Absent John Jenkins –el club va dir que era per molèsties al genoll–, el base amb passaport camerunès sumava tres triples en el tercer quart (42-51, 45-55 i 52-55) però el 63-64 de Miletic en l’últim seria el més a prop que arribaria el Girona.