D'entrada ho atribueixo al fet que hi ha massa scouting, si bé això és inevitable. Ara bé, hi ha també molta força física, i això ja és més evitable. Es podrien fer petites variacions de reglament que ajudessin que el bàsquet fos una mica més ràpid i, en conseqüència, tingués més anotació i espectacularitat.

Hi ha molt pocs equips que actualment puguin jugar al contraatac perquè els que defensen fan el que avui dia s'anomena una falta tàctica. Al mig del camp: s'empeny un jugador i ja no hi ha contraatac. No es deixa que un equip agafi ritme, i si aquesta falta feta sense jugar la pilota fos castigada més severament –per exemple, amb un tir i banda–, aleshores no es faria. Hi hauria més ritme i seria possible el que ara és impossible, que un equip agafi un ritme de joc de contraatacs.

Pot ser que així sigui, però no em sembla tant un problema de com xiulen els àrbitres sinó de quines són les normes. Els àrbitres han d'adequar-se a les normes. Ara bé, és cert que podrien ser més exigents en les faltes que reben, i no es xiulen, els jugadors exteriors quan penetren. Però no diria que la culpa és dels àrbitres. És un tema més de variar les regles per tal d'afavorir l'espectacularitat del joc.

Ajudaria, però això és molt difícil que arribi a passar si el que volem és tenir un bàsquet cada vegada més unificat. El que jo proposo va més en el sentit d'incidir en les normes. És cert, però, que es podria estudiar el fet de fer el camp més gran perquè si hi ha més força, més alçada i més envergadura, el camp es fa més petit. Podria ser una idea que ajudés a l'espectacle.

No, crec que no. El que passa és que ha crescut molt més el físic que no pas la tècnica. Si bé en general, ara, tècnicament s'està millor que anys enrere. Abans hi havia més espai per desenvolupar aquesta tècnica, i en canvi ara, amb la força física que hi ha, és molt més difícil que el jugador trobi espais per portar-la a la pràctica.

Cal diferenciar. Una cosa és el públic en directe, l'assistència de la gent als camps, que és molt bona i cada vegada va a millor. Ara bé, això no treu que l'interès general que es genera de fora de l'aficionat del bàsquet més fidel sigui menor i no hi hagi gent que ho segueixi. Hi ha molta oferta televisiva, i fins i tot els partits de bàsquet es retransmeten per molts canals diferents. Públicament, a la gent que s'aproxima de tant en tant a l'esport el bàsquet no li transmet un atractiu, i en gran part és per les regles del joc.

No. Torno al mateix: hi ha massa aturades del joc. A la gent li agrada un joc viu, no un joc que per qualsevol cosa es pari. Això no provoca interès. En les regles del joc es podria millorar moltíssim. El públic que ja és del Bilbao o del Baskonia, sempre ho serà. En canvi, aquell públic que abans s'anava afegint de mica en mica pels partits que veia per televisió no augmenta. El públic no coneix els jugadors, i això no es pot controlar. Però les regles de joc sí que es poden controlar. Cal convèncer la FIBA, que no és senzill, però es pot fer.

Exacte. L'ACB i l'Eurolliga hi són per treballar en aquest sentit. Hi ha moltes coses que es poden fer: que hi hagi menys temps morts, treure els de televisió –que quan es van introduir semblava que seria fenomenal–, evitar aturar els contraatacs o que en els serveis de fons l'àrbitre no hagi de tocar la pilota. Penso que amb coses així hi hauria un ritme més alt i, sobretot, més constant. Hi hauria més anotació i a la gent li agradaria molt més el que veuria.