Aquesta va ser la primera frase que em va dir Manel Comas el dia que em va agafar al despatx que hi havia a les oficines de l'antic pavelló d'Ausiàs March. Em va deixar clar que allà manava ell i que faria el que em digués, sigui el que sigui. Jo només tenia setze anys i em va marcar molt. Aquell estiu vaig fer la pretemporada amb el primer equip i vam anar amb autocar fent una gira per Europa fins a l'antiga Iugoslàvia. Allà vam estar amb Moka Slavnic i Drazen Petrovic i em va dir que defensés l'estrella croata. En poc temps se'm va posar a la butxaca, sobretot quan a la final de la copa Korac que vam jugar al Palau Blaugrana, a la pròrroga i quan ja no quedava ningú més per sortir, em va fer entrar. Em va dir una frase que després ha atribuït a Cryuff però que em va dir ell: “Demostra el que saps, surt i disfruta.” Aquell any també vaig viure episodis històrics amb Margall i Santillana. N'he viscut mil i una amb el Manel. Amb els anys els nostres camins es van retrobar quan el vaig portar a la Penya quan ja era president. Va redreçar el rumb de la Penya i va retornar-lo entre els grans. Era una persona amb molt caràcter i que quan guanyava l'havies de frenar perquè l'eufòria el portava a extrems que es veia capaç de guanyar l'NBA. Quan les coses no li sortien era al contrari, se l'havia d'animar. Com a entrenador no el descobriré jo, els seus números l'avalen. Amb ell es pot escriure un llibre perquè no conec ningú que tingués més històries que ell, des de l'horari Michelin fins a la del NAF. Però per damunt de tot el que perd el bàsquet és un boig per aquest esport, un enamorat com ja no n'hi ha, i personalment perdo un referent com a amic que era per tot el que ha fet per aquest esport i pel Joventut. Ell al càncer li deia el bitxo. No l'ha pogut guanyar però no serà perquè no hagi lluitat moltíssim com ho ha fet sempre a les pistes. Des d'aquí només dir-te un gràcies immens per tot el que has fet pel bàsquet.