Pot guanyar aquesta lliga, l'Spar. Depèn en gran part de la seva ambició. Si no es conforma d'haver accedit a una final que no ha disputat mai, té una oportunitat òptima. D'acord, això és una sensació. Però el que no és una sensació i sí una evidència és que el Perfumerías Avenida no té el nivell de temporades anteriors i ha notat la baixa de Murphy, que és una jugadora fonamental, determinant per a Salamanca. I també és una evidència que en un play-off a tres partits té més possibilitats qui no és tan favorit. Qui té molta tensió és el que juga primer a casa. És un moment de màxima responsabilitat. Sap que és el bo, que s'ho ha guanyat tot l'any. Però en aquest cas no veig tanta superioritat.

La dificultat és haver de guanyar un partit a Salamanca. Per mi és igual de complicat el primer partit que el tercer. L'Avenida té el plus d'una afició que hi serà igualment, siguin quins siguin els resultats. Ni perdent el primer partit estàs descartat. Ara bé, amb una victòria, la confiança que tindria l'equip per guanyar el títol a Girona creixeria molt.

La confiança i com la gestiones incideix molt en la final. Crec que en aquest aspecte l'avantatge és de l'Spar, però això és especular. En canvi, no és especular que tant en la lliga regular com en semifinals l'Avenida té millors números que l'Spar. Malgrat això, l'equip de Girona té virtuts molt importants, com el domini del rebot, sobretot l'ofensiu, i el joc interior amb Gidden i Ibekwe. El joc interior del Girona no el té el Salamanca, tant pel control del rebot com per la facilitat per castigar el rival amb faltes i anar al tir lliure. L'Uni ha de saber aprofitar aquesta faceta interior.

Un altre punt encara més important és la direcció del joc. Noemí Jordana té un ventall de recursos molt ampli, és una base pura que aporta qualitat, sap portar el partit i no li tremola la mà. Per mi, és la peça fonamental que sap guiar l'equip cap a la victòria. Xargay és més una base escorta, un combo, una jugadora molt física amb característiques diferents. I Mariona Ortiz no té tanta experiència.

En la línia exterior s'ha de vigilar molt les ratxes de tir de Paola Ferrari però en general, la bateria de l'Spar és molt competent, amb Jordana, Carbó, Chambers i les situacions obertes de Kuktiene. Vull veure també el pes que tindrà Marta Fernández en la sèrie.

Pot pensar-se que l'Avenida té una rotació superior,
i per nombre d'efectius i repartiment dels minuts és així, però l'estructura de la plantilla del Girona permet més variants, amb Jordana i Babkina juntes, les tres grans juntes, tres petites... I hi ha un altre factor essencial: Roberto Íñiguez té la mà trencada en finals. Té ofici i sap explotar les virtuts de l'equip com pocs entrenadors. El sol fet de com va reconduir una situació tan complicada ja l'avala.