“L'etiqueta de favorit no ens ajuda gens”

Per estil, tipologia de joc i estructura d'equip, la sensació és que ens podem adaptar millor al Girona que al Cadí. Però l'Spar ens ha guanyat els dos partits, i la Seu no. El seu joc i la manera d'afrontar els partits han estat millors.

En el primer partit de lliga gairebé no érem equip. Havíem fet tres entrenaments. Al gener, el mateix: acabàvem de passar l'aturada de Nadal i gairebé no vam competir. Ara és diferent, però els precedents diuen que som un equip a qui l'Spar pot batre. Ara tenim altres armes, l'estructura ha canviat, sense Murphy. Ens ha costat un procés d'adaptació, però ara estem preparades per competir.

Que les estadístiques hi són per trencar-les i que no ens podem refiar pel primer lloc en la fase regular. L'equilibri és molt més gran del que es creu des de fora. El factor pista és important, però el que compta és què es posa a la pista, la il·lusió de cada equip en la disputa de cada pilota. És el factor diferencial, que t'ajuda a sobreposar-te als problemes físics.

Seria una de les maneres de guanyar. Però no veig gran diferència en les rotacions. És una final, les jugadores estan preparades per aguantar tot el que calgui i no veig l'Spar patint una davallada física. La nostra rotació en play-off també és de vuit. Tant de bo m'equivoqui i guanyem mitjançant el ritme, però la clau estarà en altres coses.

El tir exterior, que pot obrir espais per a les interiors, molt importants en els dos equips. I el nivell defensiu que es pugui marcar. L'Spar seguirà en la seva línia, excel·lent, i nosaltres mirarem de donar un puntet més. En la fase regular vam ser la millor defensa i en les semifinals hem fet un cop de clau més.

Físicament estàvem bé i mentalment érem molt sòlides. Ara no estem en aquell nivell. El físic no és el mateix, la plantilla tampoc i no podem jugar de la mateixa manera. Ja no és tan fàcil passar per sobre dels rivals. Portem una competició més a l'esquena i, a més, ara queden en joc els millors.

Jo veig molt d'equilibri, dinàmiques similars. Si ens posen l'etiqueta, fantàstic, però no ens ajuda gens. I si la posen a l'Spar, tampoc no ens ajuda. La realitat està al cinquanta per cent, i si hi ha una petita diferència és el factor pista, que ens ha ajudat molt tota la temporada.

Quan hem jugat amb ansietat no hem executat el joc com cal. Tota la temporada hem estat intentant rebaixar les pulsacions. A l'Spar no li passarà. Ha fet una gran feina i segurament ja està satisfet. Ens pot entrar l'ansietat pel nom, perquè érem favorites d'inici... La nostra feina és que la final no se'ns escapi per aquí.

És una gran dificultat. No tenim aleres grans, i aquest tipus de jugadora ens ha fet mal tot l'any. Hem de minimitzar el seu impacte com a tres sense descuidar el que pot tenir Gidden a dins o Kuktiene obrint el camp. És una de les claus. Hem treballat coses, però no les diré.

Jordana és una de les millors bases nacionals, incloent les que juguen a fora. Té una ment privilegiada per llegir el joc, amb un control dels temps del joc fantàstic. Xargay és un altre tipus de base, més anotadora, amb altres capacitats, i amb un control del joc que ha anat millorant amb el temps, però en aquest sentit Jordana té un petit avantatge. Si Xargay pot explotar el físic i l'anotació, ens donarà un punt més. El ritme de partit és diferent i ens convé un de més alt del que l'Spar vol.