El gran teatre de la devoció
La millor lliga d'Europa alça avui el teló d'una temporada marcada pel passat recent del Madrid i el Barça Lassa, campió de tot l'un i guanyador de res l'altre. Amb ells, es disputaran l'Eurolliga els grans clàssics del continent
Tothom a lloc i amb el fermall del cinturó de seguretat a la mà. L'horitzó és ple de revolts i les pujades i baixades pronunciades garanteixen adrenalina i emoció a discreció. El dia és avui i l'hora són les sis, a Esmirna (Turquia), on el Barça Lassa i el Pinar Karsiyaka disputaran la primera possessió de l'Eurolliga 2015/16. Des de tots els punts de vista, i amb moltíssima diferència, la millor lliga de bàsquet del continent torna a ser aquí.
El Madrid i el Barça
Una competició colossal que enguany arrenca amb el Real Madrid defensant el títol.
Campió de campions –ve d'una temporada en què va guanyar-ho absolutament tot–, el conjunt de la capital espanyola és entre els grans candidats a alçar el trofeu a Berlín, el 18 de maig de l'any que ve. Ha retocat la plantilla, conserva els homes determinants i acumula un any d'experiència guanyadora, un plus que no té preu. Ara bé, començant pel Khimki demà, vigent campió de l'Eurocopa, enguany tastarà l'especial motivació que transforma tot rival que s'enfronta al defensor del títol. Es trobarà amb això, i amb la lluita interna per no caure en la lassitud que amenaça el que viu instal·lat en l'hàbit de guanyar.
El Madrid ve de l'Edèn i el Barça del desert, i aquest ha de ser el sentiment que ha d'acompanyar cada entrenament dels blaugrana. Una temporada erma de títols és un pes de mal traginar amb el qual Xavi Pascual i els seus homes hauran de conviure, un repte dins del repte i que ben gestionat pot ser tan eficaç com la virtut més treballada. Sense coartades, és prescripció del club i de l'aficionat, ser protagonista de la final a quatre és en aquesta ocasió una absoluta obligació. Les circumstàncies explicaran moltes coses, però, més que mai, enguany només compten els resultats.
L'eixam d'aspirants
Juntament amb el Madrid i el Barça, són un bon grapat els equips que tenen Berlín en el punt de mira. Perquè tenen una història a respectar o perquè mobilitzen pressupostos desorbitats –o totes dues coses–, no es pot projectar l'esdevenir de la temporada sense parar atenció al dia a dia de l'Olympiacòs, el Fenerbahçe, el CSKA, l'Anadolu Efes, el Maccabi, el Panathinaikòs i, per què no, el Khimki.
Són clubs de volum gegantí que mouen ingents quantitats de diners i que –aquesta és de les poques variables inamovibles en aquest món– per això disposen de jugadors diferents i diferencials en totes les posicions. Tècnicament, tàcticament i físicament especials. Peculiars en l'experiència del joc i en el coneixement de la competició. Paios únics que marquen el to de l'Eurolliga i que són els que, quan és l'hora de les coses grans, interpreten sempre els papers importants.
Esport 3, un mínim de dos partits per setmana
A través d'Esport 3, la televisió de Catalunya serà la finestra oberta que tindran els espectadors del país per seguir la competició. Després que l'ACB deixés TV3 sense els drets per retransmetre la Lliga Endesa, enguany la televisió pública s'abocarà encara més en les retransmissions de l'Eurolliga i, per exemple, hi haurà desplaçaments del Barça com aquest primer a Turquia en què un càmera acompanyarà Jordi Robirosa per poder produir informació pròpia el dia abans i el dia després del partit. Al Palau Blaugrana, a banda de Robirosa, Víctor Lavagnini i Nacho Solozábal seran la cara i la veu d'un equip liderat pel realitzador Raúl Sánchez. Juntament amb tots els partits del Barça Lassa, ja està confirmada la retransmissió en directe dels dos primers del Madrid –aquest divendres (19 h) contra el Khimki i la setmana vinent contra l'Estrella Roja–, complint així la voluntat d'oferir un mínim de dos partits per setmana. TV3 i l'Eurolliga tenen contracte vigent aquesta temporada i durant la temporada se'n negociarà la renovació.
