Contrastos

El calendari no el dissenya el diable, però a vegades ho sembla. A finals de desembre, el Barça Lassa va haver d'encarar dues cites de màxim nivell i a fora –a les pistes del Madrid i l'Olympiacòs– en 48 hores, amb l'obligació de viatjar directe, sense passar per casa, i l'enorme desgast físic que això comporta.

I si bé ara, en el tram de calendari que li ve, no tornarà a tenir partits tan enganxats, sí que afrontarà un altre handicap, el d'haver de passar moltes hores a l'avió, per anar amunt i avall. De fet, en els propers dotze dies i des d'ahir farà 18.000 quilòmetres i haurà d'afrontar cites molt exigents, com a les pistes del CSKA, l'Herbalife o el Madrid. La d'avui, a la pista de l'Iberostar (19-0 en precedents) és, a priori la més assequible. L'equip va aterrar ahir a Tenerife a les vuit del vespre.

Aquest anar i venir iniciat ja pel Barça Lassa encara és més flagrant quan se'l compara amb el que ha d'afrontar el Madrid fins al clàssic del 21 de gener, en el Top 16 de l'Eurolliga. Un partit, per cert, que inicialment havia de disputar-se al Palau, però el combinat blanc va demanar canviar-ne l'ordre al·legant que el 17 de març –data del duel de la segona volta– no podia disposar del pavelló, el Barclaycard Center. Això ha arrodonit més la situació dels de Pablo Laso, que en dues setmanes no hauran ni de moure's de casa. L'únic desplaçament serà agafar l'M5 per anar en autocar fins a Fuenlabrada, un viatge comodíssim.