Un pont aeri molt fructífer

L’Espanyol va presentar ahir Mario Hermoso (Madrid, 1995), procedent del Real Madrid. El central configura un trajecte regular entre el Bernabéu i el RCDE Stadium. En els últims anys l’Espanyol s’ha nodrit, i força, de la fàbrica del Madrid aprofitant els excedents de futbolistes o bé donant als jugadors protagonisme de joc que no tindrien al Madrid. El primer a inaugurar aquest transvasament va ser el mític Ricardo Zamora, que el 1930 va agafar les maletes després que el Madrid pagués 100.000 pessetes de traspàs a l’Espanyol. L’últim exponent d’aquest intercanvi és Mario Hermoso. Aquest és a la inversa, que és el cas que s’ha donat més vegades en els últims anys en el conjunt blanc-i-blau. De la més de cinquantena de jugadors que han jugat al Madrid i l’Espanyol, 24 ho han fet sortint de Madrid. Així, tenim els Marcet, Di Stéfano, Rial, Tejada, Rafa Marañón, De Felipe, José Luis Borja, Verdugo, Francis, Mandía, Losada, Nando, Aragón, Miñambres, Juanfran o Callejón, als quals en els últims anys es van sumar Casilla, Álex Fernández, Lucas Vázquez, Marco Asensio, Burgui o Andrés Prieto, i ara Mario Hermoso, directament del planter del Real Madrid.

La pràctica de l’Espanyol en els últims anys ha estat pescar el talent, recuperant una vella fórmula iniciada a finals dels anys setanta. De Felipe va ser el primer a provar aquest mètode amb èxit i, més tard, s’hi van sumar Francis, Losada, Aragón o Juanfran, ara jugador de l’Atlético de Madrid.

En els últims anys l’Espanyol ha tingut un bon nas per aconseguir bon producte i fallar poc en les apostes. El primer d’aquest darrer cicle és José Callejón, que va jugar tres anys a l’Espanyol després de marxar al Madrid, on va tenir un protagonisme relatiu amb Mourinho. Tot i això, la seva carrera ha continuat al Nàpols, on és un dels futbolistes més determinants per a Mauricio Sarri. Lucas Vázquez també va mostrar els seus detalls de qualitat en el debut a primera amb l’Espanyol. La seva temporada rodona amb els blanc-i-blaus va cridar l’atenció del llavors tècnic, Rafa Benítez, que no va dubtar a apostar pel talent del gallec. El temps li ha donat la raó i és un dels futbolistes clau per a Zidane a l’hora de dosificar les seves estrelles. En dos anys de blanc ha aixecat dues Champions i la lliga. A Lucas el va seguir un altre futbolista encara més determinant: Marco Asensio. El mallorquí va anar creixent el curs 2015/16, en què va ser cedit a l’Espanyol i va ser un titular habitual per a Sergio González i després per a Galca. Cal assenyalar que tenia una clàusula obligatòria per jugar i ja va oferir mostres del seu enorme talent. Enguany ha meravellat a Europa amb el seu gran mundial sub-21 i la seva enorme progressió al Real Madrid.

Tot i això, l’Espanyol també ha tingut les seves petites decepcions amb Álex Fernández o Burgui, que no van acabar de mostrar tot el talent que es preveia. El mig madrileny va marxar el curs passat a l’Elx i l’extremeny acaba de tancar la seva cessió a l’Alavés. Ara només queda preguntar-se: de quin perfil serà Mario Hermoso?