Espanyol

DAVID LÓPEZ

CENTRAL I CAPITÀ DE L’ESPANYOL

“Lluitar per Europa ha de ser un hàbit”

“Serà complicat a curt termini però hem d’anar a més, acostumar-nos a estar-hi, com el Sevilla o el Vila-real”

“És un entrenador amb ambició, valentia i molta il·lusió; tots els jugadors de la plantilla hem interioritzat el missatge i l’actitud amb què afrontar els partits”

Vaig tenir la possibilitat de marxar, de guanyar molts més diners, però la meva aposta és l’Espanyol
Borja té un bon peu per llançar penals i l’any passat ja ho va demostrar, però si n’he de xutar ho faré sense cap problema
Rubi és molt metòdic i perfeccionista; per això hem treballat mil cops les errades contra l’Alavés per no repetir-les

David López (Sant Cugat del Vallès, 1989) ha viscut aquest estiu un dels moments més delicats de la seva carrera esportiva. La possibilitat de sortir de l’Espanyol era real. El club, de la mà del nou director de futbol professional, Rufete, va maniobrar bé per evitar la fuga. El central parla al llarg d’aquesta entrevista d’aquest moment i de com enfoca aquesta temporada un dels líders naturals del nou Espanyol de Rubi.

Ha viscut un dels estius més delicats de la seva carrera?
Un d’ells segur. Feia molt temps que ja s’estava parlant de la meva renovació, però va anar passant l’estiu i les coses no avançaven. Tu vols que les coses es desencallin i els dies es fan llargs. Al final tot ha sortit bé perquè quan hi ha voluntat de les dues parts sempre és més fàcil. Tots sabem que era un tema difícil pel tema de pressupostos i el límit salarial. Però tant el club com jo hi hem posat moltíssim de la nostra part.
Continua aquí perquè vol?
Sí. Al final els jugadors sempre estan on volen. Ja pot haver-hi clàusules de rescissió que la decisió del futbolista acaba imposant-se. És així. Si un jugador està a disgust i té l’oportunitat de marxar i canviar d’aires és difícil retenir-lo. En el meu cas, la meva voluntat era continuar aquí des del minut zero. Ho sabia abans d’acabar la temporada de manera pública i també en privat. Quan va arribar Rufete també li ho vaig dir. De fet va ser la primera pregunta que em va fer.
Quina importància ha tingut Rufete en la seva renovació?
Molta. Ha agilitzat el procés. Abans que arribés ell hi havia la voluntat del club i meva però no hi havia una figura de director esportiu. Hi havia l’Òscar [Perarnau], però ell tenia molts temes sobre la taula i el mercat obert. Estava esperant que arribés Rufete. Tot plegat feia que estigués tot en suspens. Quan ell va aterrar es va ficar de ple en el meu tema i va posar la directa. En dues setmanes ja ho teníem solucionat.
Rufete va dir que no entenien l’Espanyol de present i futur sense la seva figura. Sentir-se tan important fa goig?
No m’havien ni de convèncer perquè ja li vaig dir que volia quedar-me. Però tot ajuda. Veure les intencions, els objectius del club amb tu, tot suma. Vaig tenir la possibilitat de marxar, de guanyar molts més diners però al final he prioritat altres coses: quedar-me aquí, ajudar l’Espanyol a créixer i fer un pas endavant i espero que classificar-lo en places europees. Me l’he jugat per l’Espanyol i és la meva aposta.
El fet d’haver estat fora de casa i viure una experiència a l’estranger va ser un motiu més?
És possible, tot i que la meva experiència a Nàpols no va ser dolenta sinó bona. Però estant aquí he prioritzat altres coses i en el moment en què està la meva carrera me l’he jugat. He apostat per l’Espanyol perquè hi ha un projecte i si aconseguim que tiri endavant pot ser molt bonic. Estic a casa, en el club on vull estar i on em sento a gust. Si a tot això hi afegim l’esforç del club i la confiança de Rufete en mi, tot això em va fer decantar al cent per cent per continuar aquí.
Farà 29 anys a l’octubre i potser ha deixat passar la darrera oportunitat de provar una aventura a l’estranger. Es veu retirant-se a l’Espanyol?
La meva voluntat és passar-hi molts anys i retirar-me a l’Espanyol però abans vull que el club creixi i que s’acostumi a lluitar per places europees, que sigui un hàbit, i posar-nos al nivell d’altres equips com el Sevilla o el Vila-real, que conviuen cada any amb aquestes situacions.
La família ha quedat alleugerida?
Estaven tranquils, però el que volien era que es desbloquegés el tema. La família vol que se solucioni les coses al més aviat possible per saber on anar i no viure amb aquesta incertesa.
Deia que l’Espanyol s’ha d’acostumar a sortir de la zona de confort i lluitar per Europa. Quina importància té en tot això el discurs del tècnic?
La meva manera de pensar és aquesta, no a curt termini, perquè serà complicat però hem de pujar cada any i anar a més. Hem de deixar l’Espanyol en aquesta situació i l’arribada del tècnic ha anat molt bé per a l’Espanyol i els seus socis. Un tècnic amb ambició, valentia, molta il·lusió i sempre amb humilitat. Crec que casa molt amb la manera de pensar del soci periquito. Això també ho ha aconseguit transmetre al grup. Ara tots els jugadors hem interioritzat aquesta ambició, aquesta il·lusió i l’actitud amb què afrontar els partits. Es va demostrar contra el València i també l’altre dia contra l’Alavés tot i perdre. Ens anirà molt bé perquè tenim qualitat de sobres per fer una gran temporada. Amb treball i humilitat aconseguirem grans coses.
El fa treballar més que en la seva època al Nàpols?
Sembla mentida però sí. La pretemporada ja va ser força dura i ara continuem amb un ritme alt i és el que toca, encara, a principi de temporada. És un treball constant i diari que fa que no et relaxis i farà que estiguem físicament per sobre d’altres equips. Per guanyar s’ha de patir.
Mirant-ho en perspectiva, teniu la sensació que el curs passat ens va perdre un any valuós?
Del passat ens n’hem d’oblidar, ja no podem fer-hi res i cal centrar-nos en el present. L’equip està convençut que podem fer el que el tècnic ens demana. Ho hem demostrat en la pretemporada i en els primers partits s’ha vist. Podem ser un equip que jugui molt bé a futbol. Però no ens hem d’oblidar de ser humils, estar atents i no cometre certes errades que et penalitzen com ens va passar a Mendizorrotza. Pots pensar que ets superior perquè jugues més bé i tens possessions llargues i et relaxes una mica. Si volem fer un pas endavant i ser exigents no ho podem tornar a fer. Aquell partit va ser un toc d’atenció: podem ser molt bons però hem d’anar amb compte i vigilar molt el detall. No podem cometre aquestes errades.
El curs anterior l’Espanyol vivia de les errades del rival, com va fer l’Alavés; ara, en canvi, sou un equip que busca forçar l’error de l’adversari proposant joc?
Això al final respon a la manera de jugar de cada entrenador. No és ni millor ni pitjor. Tot és futbol i és vàlid i respectable. El que passa és que l’equip, els jugadors, han de seguir-la al cent per cent i creure en aquesta forma de jugar proposada des de la banqueta. Parlant de Rubi i la metodologia que ha instaurat, l’equip s’hi ha adaptat molt bé. Crec que tenim jugadors de gran qualitat per fer-ho i ho hem d’aprofitar.
S’adapta millor aquesta proposta al perfil de jugadors tècnics com Darder o Granero?
Depèn. Hi ha partits en què pots jugar més per dins i d’altres que hauràs de buscar jugadors per fer un joc més directe. Però la idea principal no varia: ser ambiciosos, robar la pilota al més aviat possible i intentar portar la iniciativa; mai quedar-nos enrere o conformar-nos amb el resultat.
Com a defensa quin canvi substancial ha vist amb aquest nou sistema?
Tens més responsabilitat a l’hora de treure la pilota i saps que qualsevol errada pot ser un gol. Tot i això, ell ens transmet confiança; ens diu que ho fem perquè és la manera com vol que estructurem el joc des del darrere, i n’assumirà les conseqüències. L’equip es nodreix de la sortida entre la defensa, el pivot i el porter, que som els que iniciem la jugada. En fase defensiva hem de tenir cura de les vigilàncies perquè els interiors s’obren molt i fins ara ho hem controlat molt bé tret d’una jugada puntual contra l’Alavés.
Ja no es veu més de migcampista, oi?
N’hem parlat i en l’últim partidet que hem fet he jugat la primera part de migcampista. Jo li he dit que per la meva part, ara mateix, em sento còmode de central, però que si alguna vegada creu que he de jugar de migcampista ho faré sense cap problema.
Qui li ho havia de dir. Fa dos anys deia el contrari.
[Riu] El futbol et porta per camins i situacions ben diferents. A mi m’ha tocat així i crec que m’he adaptat molt bé i ara estic gaudint de la posició de central.
Parlava de la importància del pivot per treure la pilota. Ara Marc Roca fa aquesta funció. L’ha sorprès el seu inici?
No m’ha sorprès perquè ja el coneixia i és un jugador que té moltes qualitats. Sí que m’ha sorprès per una altra qüestió, pel canvi que ha fet respecte al principi de pretemporada. No és el mateix jugar en un doble pivot que de pivot únic. Quan ets un jugador més ofensiu que defensiu és difícil assimilar les nocions defensives perquè estàs sol. Els dos interiors estan al davant. No era fàcil per a ell i s’hi ha adaptat molt bé. Partit a partit està creixent i encara té marge de millora. Crec en ell i ens ajudarà molt aquest any.
Què tal Borja Iglesias?
És un davanter que m’agrada molt. Quan em toca defensar-lo en els entrenaments pateixo molt perquè domina moltes facetes del joc. No només el joc dins de l’àrea o d’esquenes, que és el que més el defineix, sinó que és un davanter que es mou molt bé entre línies i sap desmarcar-se a l’espai. És molt difícil treure-li la pilota quan la rep.
Un dels reptes és suplir Gerard Moreno. Per fer-ho caldrà rebaixar el dèficit de gols?
Sí, no podem carregar tota la responsabilitat de fer gols a Borja. L’any passat va ser un dels nostres problemes però ara hem canviat moltíssim. Som un dels equips que més xuta a porteria i més ocasions crea. Hem de tenir més encert però el gol està molt repartit. A la pretemporada ha marcat gols tothom. Ho necessitem i en aquest aspecte ho estem fent molt bé.
Parlant de gols, el veurem llançant un penal ara que no hi ha un llançador fix?
[Riu] Jo crec que Borja té un bon peu per llançar penals i l’any passat ja ho va demostrar al Saragossa. Al final, els davanter i els jugadors més ofensius són els que acaben assumint aquesta responsabilitat. Si un dia em toca xutar-ne un ho faré sense cap problema.
Com s’afronta el partit contra el Llevant després de la gran targeta de presentació contra el València?
Doncs amb molta ambició i anem a guanyar. Sabem que és un equip en què defensen tots darrere de la pilota menys els seus davanters i viuen del seu contracop, amb Roger i Morales que estan en un bon moment. Però si sabem portar el joc on nosaltres volem no s’ha d’escapar els tres punts.
Sarri, el seu tècnic al Nàpols, ha anat al Chelsea. El sorprèn?
Ja m’ho esperava perquè mantinc relació amb gent de l’entorn i crec que és un gran fitxatge per al Chelsea. Veurem si s’adapta als costums d’Anglaterra. Si l’equip aconsegueix interioritzar el que ell vol i els seus moviments estarà lluitant pel títol fins al final.
Quina importància ha tingut en la seva carrera?
Molta. D’ell vaig aprendre molts conceptes tàctics i de traçar la línia defensiva. Em va fer canviar la mentalitat i veure el futbol d’una altra manera.
Sarri és molt obsessiu; Benítez, també. I Rubi?
Rubi és molt metòdic i perfeccionista. Li agrada que tot surti com ell ho té pensat. Per això, ja hem treballat mil vegades els errors que vam cometre a Mendizorrotza perquè no es tornin a produir. És la seva manera de pensar i de treballar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.