Cauen amb orgull

L’Espanyol tornava a jugar uns quarts de copa a Sevilla un 30 de gener. Fa quatre anys va eliminar el Sevilla, però la història, al Benito Villamarín, va ser molt diferent. Els homes de Rubi van tenir, durant molts moments, els andalusos contra les cordes. Un gol de Baptistão va posar franca l’eliminatòria i els catalans van poder rematar el Betis a l’inici de la segona amb un parell de bones ocasions que va aturar Joel. Un gol de Lo Celso, a un quart del final, va forçar la pròrroga amb el punt d’ancoratge afegit de l’expulsió infantil de Marc Roca. Massa plom a les ales per a un Espanyol que va tenir a les mans l’eliminatòria però la va deixar escapar. La pròrroga va ser una tortura per als deixebles de Rubi. Desfets, físicament, van entregar el partit en només deu minuts del temps suplementari. Un final massa trist per a un equip que va donar la cara i va caure amb orgull al Benito Villamarín. La copa de la il·lusió ja s’ha acabat i ara caldrà posar els cinc sentits a la lliga. L’Espanyol juga diumenge una final a Vila-real. Un partit on ha de començar a fonamentar la seva remuntada a la lliga per no ficar-se en el descens i esborrar l’estadística de tres punts dels últims trenta.

Tot i això, l’Espanyol va iniciar el partit molt ben plantat en el camp. Gran personalitat dels homes de Rubi. El tècnic maresmenc va fer lleugers canvis en el seu onze posant Víctor Sánchez a la medul·lar i Javi López al lateral esquerre. La disposició tàctica va donar els seus fruits. L’Espanyol, contra tot pronòstic, dominava la possessió i navegava pel partit amb comoditat. El Betis era un equip desconegut. Els blanc-i-blaus van aconseguir desconnectar el joc interior dels locals. Lo Celso i Canales no trobaven el seu joc en el partit per la incomoditat del joc blanc-i-blau. L’anticipació en les jugades defensives era una de les claus per entendre el domini català. Una bona posada en escena que va tenir el seu premi en atac. Baptistão va gaudir d’una immillorable ocasió per avançar l’Espanyol. El brasiler, que ahir podria haver jugat el seu últim partit com a blanc-i-blau, va rematar dins de l’àrea petita i el seu xut va picar al travesser prèvia assistència de Borja Iglesias. Era el primer avís. En la següent ocasió el brasiler no va fallar. Falta lateral que llançava Piatti suaument per connectar amb el cap de Baptistão. El davanter rematava, tot sol, de cap al fons de la porteria. Jugada d’estratègia letal que avançava l’Espanyol passada la mitja hora de partit. Nervis a les graderies del Villamarín. L’eliminatòria es complicava per als locals i es posava de cara per als catalans.

La segona part es presentava com una batalla psicològica d’alt nivell. El Betis buscava un gol per anar a la pròrroga i l’Espanyol era conscient que un segon sentenciaria l’eliminatòria. Els blanc-i-blaus van entrar amb contundència. Borja Iglesias acaronava el segona amb una bona rematada de cap que salvava Joel amb la punta dels guants. Poc després, Piatti es plantava davant la porteria i no encertava en el seu mà a mà amb el porter. Nervis al Villamarín que intentava posar setge a la porteria de Roberto que evitava l’empat en una bona rematada de Sergio León. El Betis topava contra un mur defensiu fins que va veure la llum en una rematada de Lo Celso que posava l’empat en el marcador a un quart del final. El Betis buscava el segon però el partit se n’anava a la pròrroga amb el seriós contratemps de l’expulsió de Marc Roca en l’últim minut del temps afegit. Més pals a les rodes de l’Espanyol, que havia d’afrontar trenta minuts amb la benzina a mínims i un estat físic justet. La pròrroga va ser un passeig militar del Betis. Els andalusos van signar un monòleg i l’Espanyol només va poder aguantar deu minuts abans d’entregar el partit. Sergio León capgirava l’eliminatòria superant per velocitat la defensa i Mandi la sentenciava fent el tercer. L’Espanyol estava entregat i fos. Només li queda pensar en el partit de Vila-real. Una autèntica final per fugir del descens. La copa de la il·lusió ja s’ha esvaït.