L’Espanyol està en crisi esportiva. Els blanc-i-blaus només han sumat quatre punts dels últims quinze en joc. Una situació que l’ha allunyat del lideratge, i l’equip veu com el duel contra el Mallorca, primer en la classificació, és crucial per corregir el rumb o bé enfonsar-se una mica més i situar-se, en cas de derrota, a vuit punts dels balears. L’equip de Vicente Moreno està passant pel moment més delicat de la temporada, després d’un inici del 2021 en què ha encaixat les mateixes derrotes, tres, que en les dinou jornades anteriors de lliga. L’equip està ple de dubtes i les prestacions mostrades contra el Lugo, amb una primera part inoperant, han eixamplat més les llacunes sobre la seva fiabilitat.

Ara mateix, els blanc-i-blaus es troben en un punt en què necessiten guanyar, i més contra un rival directe per a l’ascens, per no despenjar-se de la zona alta. Una derrota a Son Moix seria un sotrac de grans dimensions i aprofundiria la caiguda de l’equip en aquest inici d’any. L’equip ha perdut gran part de la seva fortalesa ofensiva, i sembla com si el pes i l’obligació històrica de tornar a primera fos un llast. Tots els rivals el veuen com el gran favorit per pujar. Des del primer dia se li ha posat l’etiqueta de favorit clar per a l’ascens. Té la millor plantilla, el pressupost més alt i les urgències històriques que se suposen a un equip que és un dels cinc amb més participacions a primera. Una motxilla que ha incentivat el bloqueig mental de la plantilla i, de retruc, estimula la resta dels rivals, que tenen subratllat en vermell els seus duels contra l’Espanyol. Un equip de primera que ha de viure en el purgatori de segona. En les quatre vegades anteriors, l’Espanyol ha tornat a primera l’any següent, i ara l’objectiu és idèntic. El problema que devora l’entitat, des de la directiva fins als jugadors, és la imatge de l’Atlético de Madrid.

Els colchoneros van ser l’últim gran equip que va baixar a segona, però que va pagar cara la seva condició de favorit, amb dos anys a l’infern. Els madrilenys van baixar l’any 2000 a segona i van trigar dos anys abans de tornar a primera. La primera temporada va acabar quart sent el gran favorit per pujar. L’obsessió per tornar i la condició de favorit van col·lapsar una plantilla carregada de grans jugadors. El fantasma del favorit sobrevola ara el cap de l’Espanyol, que no vol ni es pot permetre un any més a l’infern de segona. La categoria d’argent és llarga. És una marató de 42 partits, i aquí és on l’Espanyol no pot afluixar ni creure’s favorit en res. Sobre la gespa les plantilles s’igualen i els petits detalls són decisius. Aquí és on l’Espanyol necessita netejar-se el cap, fugir de la pressió del favorit i no caure en el parany del Mallorca. “Hi ha un equip que ja ha pujat, i és l’Espanyol”, deia a principi de temporada el tècnic del Mallorca, Luis García Plaza. La plantilla de Vicente Moreno ha de fer de la humilitat, el sacrifici i la lluita diària el fil discursiu per assolir l’ascens. La segona divisió implica baixar a la mina i picar pedra. Toca enfangar-se i posar-se la granota de treball. Només amb qualitat no s’arribarà a l’ascens. L’Atlético de principis del mil·lenni és la millor advertència, i cal prendre’n nota.