El moment mana
En les deu edicions que s’han disputat del ‘play-off’ en el format actual, fins a sis vegades ha ascendit a primera un equip que partia sense tenir el factor camp a favor
El Girona encara podria quedar en tercera, quarta, cinquena o sisena posició final
Amb la classificació per al cinquè play-off des que va ingressar a LaLiga al sac encara amb una jornada per disputar-se, al Girona només li queda saber, en el darrer partit de lliga, en quina posició acabarà per veure si tindrà o no el factor camp a favor, i quin serà el seu rival en la primera eliminatòria (entre l’Almeria, el Leganés i el Rayo). De fet, el gran moment de forma que viuen els gironins, que encadenen set victòries, ha fet que als aficionats els envaeixi una sensació de passivitat a l’hora d’escollir la posició i el rival per al seu equip. I és que, amb les estadístiques al davant, ja amb deu edicions de l’actual format de promoció disputades, la importància de quedar en una posició elevada sol ser menor a la situació i estat de forma físic i anímic en què hi arriba un equip. En sis dels deu precedents del play-off d’ascens, ha pujat a la màxima categoria un conjunt que no tenia d’entrada el factor camp a favor, és a dir, que havia quedat entre la cinquena i la sisena posició. La temporada 2013/14 es va donar un cas especial que confirma més la regla, quan el Còrdova, amb Albert Chapi Ferrer com a tècnic, va pujar després d’un bon final de curs que el va situar en setena posició. La bona trajectòria del Barça B a segona A, amb l’exgironí Eusebio Sacristán a la banqueta, va atorgar als andalusos una vida extra que no van desaprofitar per superar en la final el sisè a la taula, Las Palmas, amb un gol en l’últim minut del partit de tornada de la final.
Com sol passar en els tornejos en format similar, en finals a vuit o a quatre, el moment en què hi arriba cada equip sol ser l’argument predominant que li fa augmentar les possibilitats de triomf, i l’actual dels futbolistes dirigits per Francisco fa ser optimistes als aficionats blanc-i-vermells, ja amb experiència en quatre play-off, i en tots acumulant decepcions. El tercer classificat en la lliga només ha pujat a primera en tres ocasions. El Valladolid, l’Almeria –superant en la final el Girona– i el Getafe van fer valer la millor posició a la taula per assolir el premi gros, mentre que el quart classificat només ha aconseguit l’ascens una vegada, el curs 2014/15. Las Palmas va desfer-se d’un Saragossa que havia superat el Girona en la primera eliminatòria, en l’única ocasió en què els gironins no van accedir a la final. En la resta de les sis edicions del play-off han pujat equips sense el camp a favor en la primera eliminatòria, però dos d’aquest sí en la final, un aspecte que ja l’any passat va llegir així el cos tècnic blanc-i-vermell, quan en l’última jornada i amb l’equip classificat per a la promoció van fer jugar els menys habituals sense prioritzar quedar el més amunt possible en la classificació.
Totes les places, obertes
Partint de la premissa que en el play-off sol importar poc el factor camp –i menys enguany, sense públic o amb aforaments reduïts per a alguns dels equips, que sí que jugaran amb una mica d’avantatge–, el Girona està en disposició de quedar en tercera, quarta, cinquena o sisena posició. Ho farà en la més elevada, just darrere dels ja ascendits Espanyol o Mallorca, si al camp del Cartagena millora el resultat que aconsegueixin l’Almeria i el Leganés i es trenca l’actual triple empat a 70 punts. Els gironins seran quarts si milloren el resultat, en aquest cas, respecte d’un dels dos rivals directes, ja que hi surt perdent sempre si empata a punts amb l’Almeria o el Leganés per separat (hi té el goal average perdut).
El Girona no tindrà el factor camp en la primera eliminatòria si puntua i ho fa amb el mateix resultat que l’Almeria i el Leganés o amb un pitjor resultat que ells (que guanyin i els gironins empatin, per exemple). I és que, si perden, els de Montilivi podrien ser cinquens també si el Rayo no supera el Lugo, però si els madrilenys guanyen, els de Francisco serien sisens i tindrien sempre el factor camp en contra, un aspecte que no va impedir a l’Elx pujar a primera el curs passat.