La diagnosi està feta
El Girona necessita trobar solucions a la inoperància a l’hora de generar perill
El porter Juan Carlos s’afegeix a la claredat de Míchel, que alça la veu i insta uns quants futbolistes a espavilar-se
No va citar un nom propi, ni dos, ni tres. Disgustat i més contundent que mai, Míchel va assenyalar pràcticament tots els futbolistes ofensius, després d’una altra versió molt pobra amb la pilota, sense capacitat d’amenaçar el rival, en la visita al Carlos Tartiere. I això que hi va aconseguir el primer punt a camp contrari de la temporada. El madrileny detecta i reconeix sense amagar-se’n moltes mancances a l’hora de fabricar joc ofensiu, un dels pilars del seu ideari com a entrenador. Sense profunditat, sense verticalitat i sense l’agressivitat que voldria veure, Míchel exigeix als futbolistes una millora urgent per treure’s de sobre l’etiqueta d’equip innocu que versions tan apagades en atac com la d’Oviedo reforcen. El Girona xuta poc, ha marcat un sol gol (de penal) en els tres últims partits i només la Real B i l’Alcorcón han marcat menys que els gironins, que han fet cinc gols en set duels.
Manar en la possessió de la pilota és habitual en el Girona de Míchel, però massa sovint es troba que el control és estèril. “Un control de joc irreal”, resumia l’entrenador després de veure, des de la zona alta del Tartiere –complia el seu segon i últim partit de sanció–, com es desenvolupava l’equip. El Girona s’arrisca jugant-la des del darrere –cosa que genera algun ensurt que el mateix tècnic entén i assumeix–, però més endavant no en treu cap superioritat. “No serveix de res que ens arrisquem molt en la zona de sortida i creació de la pilota si al final no som capaços en l’últim quart de camp de ser agressius”, confessava Juan Carlos Martín, providencial per aconseguir el primer punt lluny de Montilivi. El porter accepta el discurs crític de l’entrenador: “Sabem que hem de fer un canvi de ritme en la part d’atac. És una cosa que hem de fer tots com a bloc. Hem de fer autocrítica i millorar en moltes coses, i una és aquesta.” Juan Carlos ha viscut en primera persona ensurts per no rifar la pilota: “Quan t’arrisques molt, sobretot davant d’equips intensos en la pressió, estàs a prop de poder cometre algun error. Són coses que van dins del joc i l’estil que vol el tècnic.”
Míchel treballa amb una plantilla que ha perdut la profunditat i potència que li donava Mamadou Sylla. Tampoc hi ha gaires extrems que donin amplitud, més enllà dels juvenils, sobretot Óscar Ureña. La feina és intentar lligar i fer connectar jugadors amb molt talent però més habituats a rebre-la al peu, com Borja García, Samu Saiz i Álex Baena, que de moment estan molt apagats. Míchel n’espera molt més, tal com va explicar a Oviedo. “Crec que la idea del tècnic s’adapta molt bé al tipus de jugadors que tenim, jugadors bons amb la pilota, però també crec que hem de fer un pas endavant en la zona de finalització per ser més verticals i fer més mal”, argumenta Juan Carlos.
Publicat a
Notícies
Diumenge,28 abril 2024