Luis García: “Crec en el que faig i l’equip lluitarà fins al final”

Primeres paraules

“Quan em van trucar, no vaig tenir cap dubte que havia d’estar aquí. Intentaré tornar-ho amb treball, dedicació i ganes de millorar. Volem acostar-nos a la gent. Aquest club és especial i diferent”.

Què s’ha trobat avui?

“M’he trobat una herència de cultura del treball extraordinària i això és gràcies a un grandíssim entrenador com Diego Martínez. He vist ganes de millorar, humilitat i una concepció de la situació en la qual estem, brutal. He marxat de la primera sessió més content que un nen el dia de reis”.

El repte més important?

“El més gran, segur, perquè és l’actual. Per sort o per desgràcia he viscut prop del precipici durant molts anys. El 50-60% de les temporades han estat així, amb salvacions en el darrer moment. Crec molt en el que faig, m’involucro en els projectes i lluito fins al final. Estic convençut que l’equip ho farà, lluitarà i intentarà jugar bé a futbol, associar-se, ser vertical i guerrer defensivament. Volem que als equips no els agradi jugar contra nosaltres”.

La situació

“Cal tenir tranquil·litat i és el que he intentat transmetre als jugadors. He vist un vestidor compromès i amb ganes. També amb ràbia continguda perquè les coses no han anat com volien. El vestidor està unit i vol sortir de la situació. Hem de ser capaços d’acostar els jugadors a la seva millor versió. Són molt bons, de màxim nivell. Arribar a primera és molt complicat. El jugador s’ha de sentir tranquil, sortir al camp lliure. Aquesta és la nostra feina: fer que flueixin sobre la gespa i que siguin competitius”.

La plantilla i el seu estil

“Si renunciés al meu principi futbolístic voldria dir que m’estic traint. Em coneixeu i sabeu que no soc així. Sé quina és la situació i que he de simplificar algunes coses perquè no disposo d’una pretemporada ni de temps. El futbol té això. Un entrenador d’elit ha d’estar preparat per intentar combinar tots els ingredients dels quals disposa. Estic content amb el que tinc”.

“La plantilla destaca perquè té grans jugadors de joc interior. Hem de ser capaços de fer mal a través d’aquest joc, però també ser agressius per fora. Defensivament hem d’estar compromesos. Hi ha moltes coses a fer. És la màxima exigència, però estem preparats. He vist els jugadors endollats i amb ganes de captar els conceptes”.

Un somni

“El meu somni era poder dirigir l’Espanyol. Ha arribat com ha arribat. Segurament no és la forma que més m’agrada perquè significa que les coses no han anat bé i que la situació és complicada”.

El debut contra l’Athletic de Valverde

“Intentarem que es vegi alguna cosa. Hem fet la primera sessió i no hi ha temps, però segur que canviaran algunes coses”.

“És un entrenador extraordinari, una persona genial i m’agradarà veure’l i abraçar-lo. Vaig viure moments inoblidables amb ell i vam tenir una bona relació. Serà un partit molt bonic”.

El rendiment a casa

“La salvació passa pels onze partits. No podem pensar només en casa o a fora. Jo vull que l’equip sigui igual als dos llocs. Evidentment, a casa és més senzill perquè tens la gent que t’empeny, et fa volar i fer coses que creus que no ets capaç. Són onze finals i hem d’afrontar-les una a una i amb calma, però també amb la convicció i la determinació d’anar a guanyar-les”.

La lliga

“Està molt igualada. Tothom competeix i és difícil sumar. No hem de mirar a llarg termini, si no anar dia a dia. Cal ser forts mentalment, generar confiança al futbolista i que entengui que cal gestionar l’error. No passa res per equivocar-se. S’ha de ser valent i anar endavant. Qui més s’equivocarà, serè jo, segur. S’ha de conviure amb l’error. Això és fonamental en l’elit”.

Els jugadors de casa

“Jo no soc ningú per a fer canvis al futbol base. Cal tenir paciència amb els nois i escollir els moments concrets per accelerar els processos fins a arribar a l’elit. El futbol base de l’Espanyol és un dels millors d’Espanya. Soc una persona decidida i si un jugador tira la porta a terra, podrà participar”.