Guanyarem a Milà. Guanyarem perquè som analfabets futbolístics quan sortim a defensar; guanyarem perquè ser salvatges a l’hora d’atacar és l’únic llenguatge en el qual aquest Barça es reconeix a si mateix; guanyarem perquè el millor jugador del món és menor d’edat i vol aixecar la Champions; guanyarem perquè l’ànima no es negocia i aquest equip té l’ànima des de la qual es troba la fe: guanyarem perquè un cop vist el partit d’anada tenim localitzat on prendre mal; guanyarem perquè cada Champions necessita una victòria èpica; guanyarem perquè el 1992 va ser contra el Kaiserlautern, el 2006 contra el Milan, el 2009 contra el Chelsea, el 2011 contra el Madrid, el 2015 contra el Bayern, i aquest 2025 serà contra l’Inter; guanyarem perquè convé reescriure una pàgina històrica contra l’atracament de la semifinal del 2010; guanyarem perquè no saps perquè hi ha anys que saps que guanyaràs; guanyarem perquè sols guanyar quan no tens por de perdre; guanyarem perquè si no guanyem serà una forma de guanyar en el futur; guanyarem perquè hi ha històries de l’esport que precisen de la victòria final per ser perfectes; guanyarem perquè ningú es pensava guanyar abans de començar a guanyar de nou; guanyarem perquè quan el país més perd és quan més guanyem al camp de futbol; guanyarem perquè després d’aquesta temporada ja hem guanyat molt abans de guanyar; guanyarem perquè el món necessita veure que es pot guanyar amb els teus, i finalment, guanyarem perquè ara sí que els nostres fills poden entendre aquella felicitat sense paraules de qui sent orgull d’un equip tant si guanya com si perd. Cap dubte: guanyarem a Milà.