La bretxa es fa gran. Mentre que el Mònaco continua venent els seus millors efectius estiu rere estiu, el PSG conserva tot el múscul competitiu i fins i tot encara orfe de Cavani i Mbappé, acabant d’aprofitar les vacances postmundialistes, el conjunt parisenc va fulminar el que ha estat el seu principal oponent en el domini de la lliga estatal en una supercopa disputada a Shenzhen, a la Xina.

A quasi 30 graus i per sobre del 80% d’humitat, l’era de Thomas Tuchel a la banqueta del PSG va començar sense incidències. Amb alguna descoordinació inicial, que va permetre al Mònaco sortir al contracop, amb un Samuel Grandsir especialment escumós en la primera meitat, però res que el conjunt de la capital no pogués soterrar amb la seva contundència ofensiva.

Engalanat amb un 4-3-3, amb un mig del camp recognoscible, amb Rabiot i Verratti governant davant de Lass Diarra i amb un front ofensiu alternatiu, en què Di María va fer de cicerone als verticals Nkunku i Timothy Weah.

Tot i desorientar-se puntualment, els parisencs no van requerir cap intervenció de Gigi Buffon en la seva presentació en societat, però sí que van recórrer puntualment a Thiago Silva per apagar algun incendi i sobretot van mostrar-se molt més efectius en la definició. Ángel di María va obrir el marcador a la mitja hora tocada, gràcies a un xut ben calibrat de falta, i va tancar-lo quan ja s’havia fet fosc a Shenzhen, aprofitant un contracop comandat amb autoritat per Rabiot.

Entre els dos gols, el vigent campió francès va exhibir una autoritat insultant i també va poder lluir la bona salut del seu futbol base: el lateral Stanley Nkosi, internacional sub-17 amb França, va arribar en dues ocasions a la línia de gol per aplanar el camí dels seus, primer servint el gol a Nkunku, encara en la primera meitat, i ja en la represa perquè un altre dels joves, Weah, pogués afegir-se a la festa.

Amb la copa ja precintada i preparada per al trasllat a les vitrines del Parc dels Prínceps, va tornar Neymar, que va tornar a enfundar-se la samarreta del conjunt francès per primera vegada des del 25 de febrer, quan aquella inoportuna lesió el va apartar de la tornada de vuitens contra el Madrid i va recordar els seus dies de futbol ja a Rússia, on vestit de groc no va poder comandar el Brasil a l’hexacampionat.

No va haver d’incidir en el desenllaç de la supercopa el crac paulista, ni tampoc hi va poder fer gaire res el català Jordi Mboula, que va disposar del tram final per acumular minuts amb el primer equip d’un Mònaco que ja aleshores vivia entregat i sense pràcticament oferir rèplica ofensiva en un primer partit de la temporada que evidencia les desigualtats del futbol francès.