L’últim servei d’Eden

Sovint diuen que això de l’alegria va per barris. Que ho preguntin a Londres. Eufòria al sud de la capital londinenca, llàgrimes al nord. El Chelsea de Sarri va coronar-se ahir campió de l’Europa League amb total mereixement. Glòria eterna pels blues i càstig doble per a un Arsenal que es queda sense el títol i també sense un bitllet per a la pròxima edició de la Champions.

Unai Emery optava a superar a Giovanni Trapattoni. Hauria estat la quarta Europa League pel tècnic nascut a Hondarribia. També la fi de la travessia del desert per a un Arsenal que fa ja massa anys que no guanya un gran títol europeu. Però va ser el Chelsea qui va tocar el cel a Bakú. Amb Eden Hazard, és clar, tot és més senzill. Pur talent. Contingut en la primera meitat, el belga es va reservar tot el futbol pels segons quaranta-cinc minuts. Determinant. Va decidir la final quan i com va voler, amb Olivier Giroud i Pedro Rodríguez, l’incombustible Pedro, com a socis.

L’Arsenal va sortir atrevit, ofegant la sortida de pilota del Chelsea, amb Ozil com a ombra de Jorginho. Bon plantejament inicial d’Emery. Els gunners van ser millors durant la primera mitja hora. Xhaka, amb un xut que va marxar llepant el travesser, hauria pogut avançar el seu equip. Hazard va tardar a aparèixer, però quan ho va fer va ser per habilitar a Emerson, que va obligar a Cech a salvar el seu equip. Una altra triangulació entre Hazard, Jorginho i Giroud obligaria a intervenir de nou a Cech. Gran mà abaix per desfer el xut de l’internacional francès.

La final estava reservada a un home. Eden Hazard. Cert que va ser Giroud qui va encetar el marcador –centrada d’Emerson i rematada de cap en planxa brutal del francès, avançant-se en la marca a Koscielny, per batre Cech al primer pal–, però el belga és qui va marcar el ritme. Tot el futbol va passar per les seves botes.

Seu va ser el tercer del Chelsea, des dels onze metres. Enorme sang freda en l’execució. Seu va ser el quart, després de combinar amb Giroud. Talent i instint. I seva va ser l’assistència a Pedro en l’acció del 2-0. Generositat. Sempre Hazard. I omnipresent Pedro. L’home que va ser capaç de marcar en totes les competicions en la temporada del sextet en aquell Barça de Pep, va repetir de nou ahir en una altra final. Pedro, als seus 31 anys, continua amb el seu idil·li amb el gol.

El gol d’Iwobi, un miratge. No va ser la nit de l’Arsenal. Tampoc la de Lacazette i Aubameyang. Letals contra el València en les semis i durant tot l’any. Absents ahir.