Siphiwe Tshabalala és l'heroi nacional sud-africà aquests dies gràcies al gol que va fer contra Mèxic en el partit inaugural. Per a aquest jugador dels Kaizer Chiefs, la vida ha fet un gir inesperat en poc temps. És una història molt africana: ascens des de l'ombra i tocar el cel sobre un camp de gespa verda. Nascut a Soweto, en una zona molt pobra, Tshabalala va dedicar-se al futbol ja des de menut, provant sort a l'equip que estima la gent a l'est de Soweto, els Kaizer Chiefs. «On jo m'he criat tens poques sortides, i el futbol sempre ha estat una oportunitat per a tothom. Tots volem ser futbolistes o músics, de menuts», comenta just abans del partit d'avui contra l'Uruguai. Després d'algunes cessions, finalment va aconseguir fer-se un lloc en el primer equip, i el 2006 va estrenar-se amb la selecció dels bafana bafana.

Sud-àfrica, però, era una selecció erràtica, i Tshabalala ja en feia prou amb jugar en un dels dos clubs més populars del país i la selecció. Semblava no voler res més. Però llavors va arribar Carlos Alberto Parreira, i tot va canviar. Ara fa quatre mesos, el tècnic brasiler va dir en un entrenament davant de la premsa: «Si treballes així no jugues. No treballes com un professional.» La premsa se'n va fer ressò i Tshabalala va ser posat com a exemple de tot el que no ha de ser un esportista: un gandul. Les declaracions de Parreira, però, estaven molt meditades, ferint l'orgull de l'extrem esquerre, va aconseguir recuperar-lo com a jugador. «Allò em va fer mal, però m'ha servit. Des de llavors treballo fort, i ho agraeixo tot a Parreira», comenta aquest jugador, que es va motivar d'una manera inesperada pel partit contra Mèxic. «Vaig acompanyar la meva germana petita l'escola i els nens se'm van tirar a sobre. Vaig recordar tot el que significa el futbol per a la nostra gent, la responsabilitat que tenim», afegeix l'heroi nacional sud-africà d'aquests darrers dies. «El mundial ens ha carregat d'il·lusió a tots, i els jugadors sentim que podem ajudar la gent. Jo he estat menut al barri, i un gol m'alegrava. Si guanyem partits, farem riure molts nens», sentència el jugador.