lA PRIMERA PART

L'EXPULSIÓ, CLAU

L'OPTIMISME

Com tota l'expedició del Nàstic, Joan Carles Oliva va marxar de Montilivi «amb cara de circumstàncies». Pel 2-1 encaixat tard, per haver fallat el 2-2 encara més al límit i, en definitiva, per haver perdut un partit en què havia fet mèrits per puntuar. «Veníem amb molta il·lusió de poder sumar, i un empat per mi hauria estat més just. No crec que haguem creat menys oportunitats, i en molts moments hem tingut més la pilota». Sobretot en la primera part: «Hauríem d'haver dominat en el marcador, però hem acabat jugades de forma molt tendra».

L'expulsió de Mairata va ser, segons el tècnic grana, l'acció determinant del partit. El Nàstic va abaixar molt en la segona part les prestacions de la primera, però el tècnic va defensar que l'explicació la tenia l'expulsió i no els canvis: «Avui estem parlant d'una situació mediatitzada pel que ha passat. No hem tingut temps de pair el que passava i hem quedat amb deu. Ja era un altre partit. Fins i tot condiciona a l'hora de fer un últim canvi». A més, jugar amb un home menys va acabar de pesar en un equip que havia fet un esforç generós al principi: «Els últims 15 minuts es feien molt llargs amb deu. Ells també juguen bé, i amb un home més es nota. I és molt dur que et facin el gol faltant poc, i que tinguis l'oportunitat al final. És cruel». El lleidatà no es va penedir dels moviments de peces que va fer: «Necessitàvem un home fresc a dalt [Eloy Gila]. No podíem posar dues línies a la nostra àrea. Si em tornés a passar, faria el mateix».