Jandro desembussa el derbi

Aquella proposta futbolística de què el Girona intenta presumir, se la va fer seva el Nàstic, que va dur la veu cantant en un primer acte de color visitant en tots els aspectes menys en el resultat. Oliva va sorprendre avançant molt la línia de pressió, amb Felipe i Rubén Navarro com a jugadors més avançats i amb Viguera i Fernando Morán no gaire lluny. El Girona, espès amb la pilota als peus com poques vegades, es va embussar de mala manera allà on ha de néixer el joc de creació, que també és la zona més perillosa per perdre la pilota. Tot i això, la fortuna va voler que l'1-0 arribés en la primera acció trenada dels locals, que també va ser la primera vegada que van trepitjar l'àrea. El gol de Peragón (també mèrit per al GPS de Jandro i l'assistència de Chechu) no va tallar ni de bon tros la millor posada en escena del Nàstic, que va continuar monopolitzant la pilota i posant la quota de criteri dins el terreny de joc. De seguida van aparèixer vells problemes: la dificultat del Girona de jugar amb el resultat a favor i la feblesa de l'equip a l'hora de defensar les accions d'estratègia. L'empat va arribar prest i a pilota aturada, per variar. Fins al descans, el Nàstic va continuar fent molt més bona pinta.

Sense motiu aparent, Oliva va alterar la ubicació de Felipe, Viguera i Moran, que ja no van estar tan fins després de la represa. El Nàstic va anar perdent prestacions, possiblement perquè el carburant ja anava escàs, i els canvis tampoc no li van resoldre ben res. Amb el pas dels minuts, el Girona va anar inclinant el camp al seu favor, cosa que no havia passat en tot el partit. El domini no es va traduir de seguida amb oportunitats, però el Nàstic no va suportar l'acceleració final del Girona. Peragón va treure petroli d'una pilota impossible que va suposar l'expulsió de Mairata. Poc després, el 2-1.

Amb el mateix escenari que a Tenerife (un gol a favor i el rival amb un home menys), els sobresalts estaven assegurats. Va moure bé la pilota el Girona –circulació d'un minut i mig en el temps afegit acompanyada d'olés de la graderia–, però el Nàstic va trobar una oportunitat d'or en el minut 92, que, sense la providencial intervenció de Santamaría, hauria estat letal anímicament per a un Girona que hauria llençat sis punts –dos contra el Còrdova, dos contra el Tenerife i dos contra el Nàstic– en el darrer moment dels tres últims partits. I un altre episodi així hauria estat imperdonable.