Chapín continua sent un talismà per al Nàstic, com ja ho va ser fa gairebé cinc anys amb l'ascens a primera. En la difícil situació que viu l'equip grana, necessitava resultats i ahir, sense fer un gran partit, almenys en la primera part, en què els locals van ser superiors, així ho va fer, ja que va aconseguir la victòria en un camp difícil, el del Xerez. Tres punts vitals i amb remuntada inclosa gràcies als gols de Berry Powel i Felipe Sanchón –la primera de la temporada–, que permet al conjunt de Joan Carles Oliva tornar a sortir de les posicions de descens i celebrar el seu 125è aniversari com cal.

El Nàstic, amb un esquema molt defensiu, va anar concedint metres des del primer minut i això ho va aprofitar el Xerez, que ja va crear perill ben aviat. Els andalusos, amb Óscar Díaz hiperactiu, se sentien còmodes amb la pilota i van anar embussant els grana, que amb prou feines podien sortir del seu camp. La cosa feia mala pinta i, efectivament, el gol que posava el conjunt d'Oliva amb desavantatge en el resultat no va trigar a arribar. Just quan es complia el minut 10, una centrada de córner que va rematar primer el central Leandro, la va desviar a l'àrea petita Óscar Díaz per desactivar Rubén i fer l'1-0. Amb el gol, el Nàstic va provar de reaccionar tímidament, però els intents d'anar avançant metres, amb molt pocs efectius dalt, van quedar en no res. Tot el contrari que el Xerez, que quan aconseguia combinar al camp rival, ho feia de manera molt incisiva i, a més, a punt va estar d'aprofitar diverses indecisions de la defensa grana. No va ser fins a partir del minut 30 que el Nàstic va començar a despertar-se, primer amb un xut de Gerardo que va sortir fora per poc i després amb una carambola de falta en què hauria pogut passar de tot. Va ser precisament en una jugada a pilota aturada que el Nàstic va acabar traient petroli. Gerardo la va penjar i Powel, en ratxa –encadena quatre partits marcant–, va connectar una rematada de cap imparable per a Chema que va entrar a porteria després de tocar al travesser, aconseguint d'aquesta manera el denominat gol psicològic, just abans del descans.

L'inici de la segona part va servir per veure un Nàstic millorat, ja que volia tenir més la pilota i ja no concedia tantes facilitats perquè el Xerez trenés el seu joc. I això va tenir premi, ja que quan encara no s'havia arribat al minut 10 del segon temps, Felipe amb una gran jugada individual seguida d'una canonada teledirigida, feia el seu primer gol amb la samarreta grana i capgirava el resultat. Amb el gol, el Nàstic, ben assentat al darrere, va tornar a cedir la pilota al Xerez, però els andalusos, que van començar a sentir els primers xiulets de la seva afició –dirigits cap a Javi López–, no trobaven la manera de perforar l'entramat grana. És més, tot i tenir molta menys possessió de pilota i arribar amb poca freqüència a l'àrea rival, era el que creava més sensació de perill jugant al contraatac. El patiment, però, a mesura que anaven avançant els minuts i la incertesa del resultat es mantenia, estava assegurat. I així va ser, perquè el Xerez va jugar gairebé sempre al camp del Nàstic en els últims minuts, però això sí, sense crear cap oportunitat realment perillosa, més enllà d'alguna jugada aïllada a pilota aturada i les constants centrades des de les bandes ben rebutjades per la defensa del conjunt grana, que va poder acabar celebrant una victòria més que treballada.