Girona

DELFÍ GELI

PRESIDENT DEL GIRONA FC

“La millor manera de rebre el Lugo és ajudant el Girona”

Geli afirma que ho passa ara pitjor com a dirigent que com a futbolista perquè a la llotja ha de “reprimir les emocions”

Assegura que no era gens fàcil per al Girona afrontar aquell partit: “Quan hi ha tanta tensió, es difícil donar el millor de tu mateix”

Treure'ns la malastrugança de Montilivi amb l'equip que ens va amargar el curs passat estaria bé per tancar el cercle
No hi ha hagut nervis, però sí la sensació que no tancàvem els partits i sempre sortia creu. Fa ràbia, perquè et podies bloquejar
No estem contents amb els resultats del filial, però sí en el vessant de formació. Ara no cal mirar a dalt, sinó sortir de baix

A prop dels quatre mesos com a president del Girona, Delfí Geli (Salt, 22 d'abril del 1969) fa balanç del que han estat els 119 dies en la seva nova etapa com a cap visible institucional del club. Ho fa a les portes del Girona-Lugo, el partit que des del curs passat forma part de la història negra del club de Montilivi.

Hi ha deu anys de diferència entre el seu salt de la gespa (es va retirar el 2005, precisament en el Girona) a la llotja. Com es veu el futbol des d'aquesta nova perspectiva?
Si són partits com el de diumenge [a Pamplona], amb nervis. I si no, també. Perquè, guanyis o perdis, sempre estàs pendent del resultat i del temps. I quan ets a la llotja, has de reprimir les emocions. Es passa pitjor que quan ets jugador.
Es va saltar les banquetes, llevat d'alguna experiència en el futbol de base (GEiEG i Girona). No el seduïa entrenar?
M'agradava dirigir mainada, m'ho passava bé. També em van proposar dirigir equips sèniors, però no ho vaig acceptar. Per què? O no em va venir de gust o no ho vaig veure clar.
119 dies després de donar el sí, institucionalment les coses van com esperava?
Sí, sí. Estem perfilant el Girona que volíem, que és un club en què els aficionats creguin i amb el qual s'identifiquin. Tenim un nombre d'abonats important, que encara esperem fer créixer en els propers mesos. I sempre hem tingut clar que el Girona ha de ser notícia pel que fa als seus equips i pels resultats esportius. Si són positius, molt millor, evidentment.
Diuen que cobren la nòmina el dia 28 o 29 del mes anterior. Això sí que és notícia, al Girona!
Aquí sí que la nova propietat, jo mateix i tots els que estem a dins el club coincidíem que les obligacions econòmiques amb els jugadors i els treballadors eren sagrades.
L'aparença és que el club és ara una bassa d'oli.
La intenció és aquesta. Sempre surten cosetes que s'intenten resoldre, però ara estem lluny que els focus estiguin centrats en aspectes extraesportius.
Va acceptar la presidència amb la condició de no estar a dins el consell d'administració. S'ho repensaria ara?
No. Era una cosa que tenia molt clara i la continuo tenint igual de clara. I no veig que funcioni malament.
Qui mana, al Girona? Pere Guardiola, Nacho Mas-Bagà? Els propietaris francesos, a qui no s'ha vist més des del dia de la presentació? Mediapro?
La suma de les persones que en aquests moments estem al club i que formem el grup de treball, cadascú amb la seva responsabilitat. Hi ha Cárcel, Mas-Bagà, jo mateix, i per damunt de tot un consell d'administració que pren les grans decisions.
Diumenge Montilivi rebrà el Lugo, el rival que l'any passat va ser el pitjor dels malsons. Com i on va viure aquell partit?
A Montilivi, a la meva localitat de tribuna. Vaig viure 92 minuts de somni increïble i un desenllaç molt cruel en el temps afegit. L'ascens se'ns va escapar de les mans de manera totalment injusta i immerescuda després d'haver fet una temporada extraordinària. Però la realitat és que avui som a segona A, que s'ha de mirar endavant i treballar per continuar com a mínim dins la Lliga de Futbol Professional, que és un molt bon lloc. I si surt l'ocasió de millorar i pujar el graó que ens falta, aleshores ja serà fantàstic.
L'equip, el club, l'entrenador, l'entorn... Què va fallar perquè la jornada que havia de dur el Girona a primera acabés en drama?
No ho sé, però durant la setmana la sensació era que tot semblava massa fàcil. I no és així. No ets de primera fins que no s'acaba el partit. I la veritat és que aquell dia no era gens fàcil afrontar-lo i jugar al millor nivell. Trobaríem mil exemples. És molt complicat que un futbolista doni el millor de si mateix quan hi ha tanta tensió. I malgrat tot, el Girona va fer un bon partit i va tenir possibilitats de sentenciar a la primera part amb un 2-0 que segurament hauria estat gairebé definitiu. Però amb l'1-0, la tensió va augmentar i el Lugo, sense cap pressió pel resultat, va aconseguir fer-nos molt de mal al final.
Tampoc no tenia cap pressió el Betis, i l'Sporting li va clavar un 0-3 més que sospitós...
Era un pèl diferent. Ells ja havien pujat la jornada anterior i havien estat tota la setmana de celebracions. Aquest Betis-Sporting crec que és més comparable amb el Girona-Deportivo de l'última jornada de fa dues temporades.
Ningú no es creu que el Lugo no estigués primat. I vostè?
Jo no puc dir el que no sé. Es parla de moltes coses, però si no es constaten o es demostren no cal donar-hi gaires voltes.
Com s'ha de rebre el Lugo?
La millor manera de rebre el Lugo és ajudant el Girona a guanyar el partit. Hem de pensar que a partir d'ara el Lugo és un rival més, encara que amb tot el que va passar potser es perd una mica l'objectivitat.
A més de frustrar l'ascens, el Lugo va sembrar un malefici: el Girona no ha tornat a guanyar a Montilivi...
Doncs treure'ns aquesta malastrugança i revenjar-nos esportivament de l'equip que ens va amargar la vida l'any passat seria una bona manera de tancar aquest cercle.
El Girona es juga encadenar dues victòries per primera vegada i fer un salt cap amunt...
Sí. Tot i que la bona línia crec que l'hem mantingut en força partits aquest inici de lliga. La classificació no acaba de ser del tot justa amb el Girona.
Creu que el triomf a Pamplona va ser un punt d'inflexió?
Això esperem, però s'ha de veure. De moment, els punts a El Sadar ens van rearmar moralment i van alleugerir una mica la nostra situació a la taula.
Després de cinc partits sense guanyar, hi havia nervis?
Nervis, no. Sí que hi havia la sensació que no acabàvem de tancar els resultats. En partits igualats, el cara o creu solia acabar en creu. Senties molta ràbia i una mica d'impotència. I quan això s'allarga, sempre hi ha el risc de bloquejar-te. Per això ens va anar tan bé el 0-1 al camp del líder.
Poc després de lligar-lo a vostè com a president també es va ampliar la vinculació amb Cárcel i amb Machín. Els tres anys al tècnic no és un contracte que hipoteca molt?
La nova propietat i també els que estem al capdavant creiem en les persones que han portat l'aspecte esportiu i aquestes vinculacions més a llarg termini són una mostra de confiança en ells perquè puguin treballar amb les màximes garanties.
Li agrada el 3-5-2?
M'agraden molts de sistemes i he jugat en molts de sistemes diferents. Amb el 3-5-2 ens vam salvar fa dos anys i vam estar a punt de pujar el curs passat. És clar que ens ha funcionat.
S'ha apostat tot a aquest dibuix o hi veu alternatives?
La plantilla s'ha estructurat basant-se en el 3-5-2, però això no vol dir que sigui l'únic sistema amb el qual pugui jugar el Girona. Puntualment, també hem fet la defensa de quatre. I la majoria de vegades, el joc és determinat pels resultats. Quan encadenes dues o tres victòries, la confiança creix. I quan la confiança creix, jugues millor, sigui quin sigui el sistema que utilitzis.
L'aspiració dels nous propietaris a mitjà termini és l'ascens. El veu factible aquest any?
Sempre hem dit que el primer objectiu és la consolidació del club a segona A i establir les bases i estructures per poder créixer, però sense posar-nos un límit. Els clubs poden funcionar com una empresa, però els resultats mai no són matemàtics.
Diuen que pujar serà més barat que no pas l'any passat, en què el Girona va quedar fora amb 82 punts...
Ara tot indica que el campió farà molts menys punts que els que vam sumar nosaltres el curs passat i que no ens van servir per pujar. Però no ens hem d'obsessionar.
Fins diumenge tenien un punt de marge sobre el descens. Ara ja quatre. S'haurà de patir?
Crec que no. Les limitacions salarials, que han afectat a tothom, han reduït molt les grans diferències. Ja no hi ha clubs amb pressupostos estratosfèrics. Tots ens movem per allà mateix i ja s'està veient que hi ha molt pocs punts entre la zona de play-off i la de descens.
Vostè, que té contacte diari amb Machín i Cárcel, quines perspectives creu que hi ha de moure's en el mercat d'hivern?
En principi vam confeccionar una plantilla per poder arribar fins a final de temporada. Com és lògic, l'àrea esportiva no s'atura i té sempre controlats jugadors, però dir ara que ens plantegem fer alguns moviments al gener seria molt prematur.
El filial està en descens quan era l'any de pujar a tercera divisió. Preocupat?
Tenim clar que és un equip molt jove i amb moltes novetats. Li està costant arrencar i no podem estar contents amb els resultats, però sí en la vessant de formació. Hi ha diversos jugadors que participen sovint en els entrenaments del primer equip, un dels quals [Serrano] ja ha debutat a segona A.
Difícilment el Girona B podrà redreçar el rumb i lluitar entre els millors...
És molt aviat i queda pràcticament tota la lliga per endavant. Tant l'entrenador com els jugadors tenen el màxim suport del club. S'ha d'estar tranquil. Ara es tracta de sortir del descens i mirar d'allunyar-se de les últimes places. I anar agafant confiança de mica en mica. No cal mirar els primers llocs quan estàs tan avall.
La majoria d'equips de segona A tenen el segon equip a segona B o a tercera. És un gran desavantatge per al Girona?
No és el que ens agradaria, però de moment és el que hi ha.
El juvenil de divisió d'honor està fora del descens, però cremant-se. Una altra decepció?
No. Una part important d'aquest equip està format per jugadors de segon any. Estan preparats i tenen qualitat. Aniran a més i crec que serà una temporada sense sobresalts.
Si el filial i el juvenil no compleixen els objectius, l'estructura a la base se'n ressentirà?
Ni hi penso, en això. Altres anys hem estat més avall i s'ha fet camí amb normalitat, tot i que no cal posar-nos ara en els pitjors escenaris.
Si el planter no dóna fruits, sempre quedarà el City. Aquest estiu ha ajudat amb Lejeune, Sobrino i Nwakali. La vinculació ha d'anar a més?
Crec que hi ha una relació excel·lent. No només amb el City. També ens ha deixat jugadors l'Espanyol. Som un club de segona amb les nostres limitacions i hem de ser vius. Tant de bo puguem ampliar la relació i fer-la créixer, tot i que sempre reconforten més els jugadors que surten de casa, com Serrano i Joel aquest any, però també els que han sortit de Torres de Palau i ja són a la primera plantilla, que per sort ja són uns quants.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.