Disset anys, tota una vida, van quedar sepultats sota uns últims mesos tempestuosos. Fernando Llorente (Rincón de Soto, 1986) feia mesos que havia de
cidit que deixaria l'Athletic, el club que l'havia acollit amb 11 anys i que l'havia fet germinar, primer vivint amb una família
d'acollida al barri de Las Arenas, a Getxo, per més tard volar sol i convertir-se en una referència a San Mamés.

Però Llorente necessitava nous reptes, i el seu silenci dels últims mesos va ser una punyalada al cor dels aficionats i sobretot a la filosofia d'un club singular. Marcelo Bielsa amb prou feines el va alinear en l'última temporada a Bilbao. La tensió amb la directiva era latent i fins i tot els ultres, Herri Norte Taldea, van assenyalar Llorente, un dels seus, com un “mercenari”. “La no-continuïtat de Llorente és un fracàs institucional, un cop a la nostra línia de flotació, estem decebuts. No em consolen 12, 14 ni 16 milions d'euros, l'Athletic no ven els seus jugadors”, va proclamar el president, Josu Urrutia, l'agost del 2012, confirmant que Llorente exhauriria el seu contracte al club biscaí i que volaria rumb a Torí a la recerca de títols.

I en va trobar, perquè en dos anys a la Juve, va conquerir dues lligues, una copa i dues supercopes d'Itàlia. Però la vecchia signora no era l'Athletic. Ni Llorente un líder al Piemont, on va acabar cedint el seu lloc a la davantera a Álvaro Morata i acceptant enrolar-se en un Sevilla on tampoc aquesta temporada ha aconseguit transcendir, sempre a l'ombra de Kévin Gameiro.

Llorente, ja encarant la seva maduresa futbolística, només ha disputat catorze partits com a titular aquesta temporada i aquest vespre torna a l'escenari que el va viure en la seva màxima expressió. “Serà estrany tornar”, reconeix el punta, que segurament no tindrà la rebuda que li hauria agradat a la que una vegada va ser casa seva: “Per mi és un orgull haver-me format en un club com l'Athletic i haver defensat una samarreta tan gran en tantes ocasions”, assegurava en declaracions a la UEFA Llorente.

“Fernando va donar molt a l'Athletic, però el públic sabrà com l'ha de rebre, cadascú és lliure d'expressar la seva opinió”, va avançar ahir Ernesto Valverde sobre el retorn més esperat a San Mamés, el d'un fill pròdig a qui a Bilbao molta gent considera un traïdor.