Futbol
Segona divisió A
Borja García il·lumina l'equip
La seva entrada no va servir per guanyar el vital enfrontament contra l'Alcorcón (0-0), però sí per fer carburar el Girona i generar el joc d'atac suficient per possibilitar el triomf als gironins. Només la falta de punteria ho va impedir. I és que, menys en alguna fase esporàdica en què el rival va créixer i semblava que menjava terreny als de Pablo Machín, Borja García va comandar els de Montilivi durant gairebé tota la segona meitat. Seves eren la majoria de les intervencions de mèrit que acabaven amb una centrada a l'àrea o una passada en profunditat cap als jugadors més ofensius –Sandaza, Longo i Portu no van arribar a rematar.
El Girona va merèixer més que l'Alcorcón, però el futbol no entén el que és repartir justícia. Semblava que un dels jutges del duel seria Borja, que va entrar després del descans substituint el capità Eloi Amagat. De seguida es va notar un altre tarannà en l'equip blanc-i-vermell, que va iniciar un atac i gol a la porteria de Dmitrovic: “Si mesuréssim el matx per les ocasions que hem tingut i el joc que hem fet, el Girona ha merescut més. No hem aconseguit tenir l'efectivitat necessària per endreçar una pilota a dins de la porteria. De totes maneres, sumem un punt i restem una jornada”, comentava a la conclusió del partit Borja García, que afegia: “Era un partit molt important i hem entrat bé en el matx, sobretot en la segona meitat. Hem fet un bon treball però no sumem els tres punts.”
L'entramat defensiu proposat per l'entrenador rival, Julio Velázquez, va impedir que el Girona trobés el camí del gol amb facilitat durant els primers 45 minuts. Borja va aportar criteri i va intentar trencar la teranyina en accions inversemblants: “Tots intentem aportar el màxim a l'equip encara que sigui des de la banqueta. He fet tot el possible per trencar les línies sòlides del contrincant, però tampoc he aconseguit que els companys fessin un gol per obtenir el triomf; per tant, no marxo gens satisfet”, explicava Borja García, suplent per tercer cop en les darreres quatre jornades del campionat de lliga –va jugar 15 minuts al camp del Lugo, 24 a casa contra l'Osca i ahir 45 contra l'Alcorcón–, en què ha jugat un sol partit complet, el penúltim al Ciutat de València contra el Llevant.
La qualitat del mitjapunta madrileny és incontestable i, tot i que el mateix tècnic del Girona deu tenir dubtes i incògnites a l'hora de confeccionar cada un dels seus onzes, deixar Borja a la banqueta sembla una decisió impopular, amb les aspiracions d'ascens en joc: “Avui era un d'aquells partits que tothom vol jugar, però ja hem de pensar en el Nàstic, un altre rival que s'hi juga la vida. Nosaltres lluitem per una cosa bonica i ells, pel seu futur immediat, veurem si tenim més efectivitat”, sentenciava el futbolista del Girona, un dels homes més seriosos que va passar per la zona mixta de Montilivi. Rabiós i malhumorat, Borja segur que ja pensa a redimir-se, ajudar l'equip amb assistències i gols, i segellar al més aviat possible l'objectiu: l'ascens a primera.
Publicat a
Notícies
Divendres,1 novembre 2024