Els porters decideixen

La màxima del futbol

El futbol és qüestió d’efectivitat, d’encerts i d’errades, tal com es va demostrar en una primera part en què es va comprovar que el mateix sistema pot tenir interpretacions absolutament diferents. Els dos equips van jugar amb un 3-4-2-1, contrarestant les armes del rival de la mateixa manera, però el Peralada li va donar una versió més ofensiva per assumir el pes del partit mentre que l’Olot va apostar per una lectura de partit més defensiva, controlant el talent del rival i esperant el seu moment, que va acabar arribant.

D’entrada l’escenari es va menjar més el protagonisme que no pas el que es va veure sobre la gespa. Intimidats lleugerament pel fet de jugar a Montilivi, els dos equips van arrencar amb un ritme lent, estant a l’expectativa del que podia passar sense voler cometre el més mínim error. Una passada precisa de Giorgi entre Jose i Guzmán va ser l’únic que va trencar la monotonia inicial, però la centrada rasa de Valery va ser massa forta i Andzouana no va poder arribar a rematar en condicions. A poc a poc el Peralada va assumir el control del partit. Es va fer amo de la possessió i va viure gairebé sempre al camp de l’Olot, però no li va servir d’absolutament res. Els de Raúl Garrido van mantenir prou bé l’ordre defensiu per controlar els atacs del conjunt xampanyer, excessivament lent en la circulació de pilota –a excepció de Giorgi, el millor del Peralada– i moltes vegades molt individualista. Tot i així els locals van tenir alguna oportunitat per avançar-se en el marcador aprofitant moments de lucidesa i d’un petit descontrol de l’Olot en el doble pivot, però sempre amb xuts de fora de l’àrea sense gaire fe. Miguélez (15’), Mario (18’) i Montes (30’) van ser els que van tenir l’oportunitat, a banda d’altres jugades que van donar certa sensació de perill però no van acabar amb ocasió. Tot va canviar en el 34’, quan Vito va cometre el greu error que Hèctor Simón va aprofitar fent lluir la seva classe. El gol va enrarir el final de la primera part, en què els dos equips van tenir una ocasió que no va acabar en res.

L’experiència pesa

En la represa el Peralada va sortir de nou amb les piles carregades i va disposar de tres ocasions claríssimes en el primer quart d’hora. La primera se la va inventar Valery en una gran acció individual i una assistència a Miguélez que va rematar des de la frontal de la petita, però Ginard va treure una mà brillant per evitar un gol que semblava cantat (50’). En la segona oportunitat, Marc Mas va refusar de cap des de l’àrea petita quan Miguélez i Andzouana ja se les prometien molt felices (53’). I en la tercera Ginard va evitar una vegada més el gol després d’una volea de Soni en una jugada d’estratègia, una arma que va donar prou suc als locals (58’). A partir de llavors, el Peralada es va difuminar. O, més aviat, l’Olot el va fer desaparèixer. Amb un contraatac conduït per Alfredo que va finalitzar Marc Mas amb un xut desviat per poc, els garrotxins van donar un ensurt als alt-empordanesos, que ja no es van recuperar. Els minuts van anar passant a poc a poc, amb l’Olot còmode sobre el camp, jugant amb el temps i solidificant cada vegada més la seva defensa fins al punt de no concedir cap més ocasió clara al Peralada. Un xut llunyà i desviat de Moha i una falta de Paik a la barrera en l’últim segon, van ser els últims intents d’un Peralada que no va aconseguir el gol de l’empat que mereixia.