“Sempre estic a disposició de l’equip per al que faci falta, per això el club va comptar amb mi.” Gorka Iraizoz (Pamplona, 1981) té molt clara la seva missió al Girona. Al porter de 37 anys, el primer fitxatge de la història de l’entitat blanc-i-vermella a primera divisió, li toca viure un rol secundari, a l’ombra de Yassine Bounou, una situació que assumeix amb naturalitat, sense aixecar la veu. “Intento tornar al club en tots els aspectes la confiança que va dipositar en mi. Quan jugo, quan no jugo, quan em reclamen per qualsevol tipus de circumstància”, ha expressat darrerament Iraizoz, un futbolista que durant vuit temporades ha estat indiscutible a la porteria de l’Athletic Club.

I és que, tot i que el rendiment del sentinella durant el període de quatre partits en què va rellevar el lesionat Bounou va ser excepcional, no va servir-li per conservar el lloc, ja que Eusebio va retornar el número 1 al porter marroquí quan es va recuperar, en l’últim partit de l’any a Montilivi contra el Getafe. Va quedar palès que l’exjugador de l’Athletic és el segon porter, com amb Pablo Machín el curs passat, en què, a diferència d’aquest, va començar com a titular. Aleshores, el preparador de Sòria es va aferrar a l’experiència del porter navarrès a l’inici, fins que en la jornada 9 va decidir canviar i apostar per Bounou, que s’ha mantingut inamovible sota els pals amb l’arribada d’Eusebio aquesta campanya.

Iraizoz, doncs, en una campanya i mitja al Girona, acumula 15 partits –12 en la lliga i tres en la copa– i s’ha convertit en el guardaespatlles de Bounou. En la seva arribada a la ciutat gironina, ja va advertir que el seu paper segurament aniria més enllà del terreny de joc, quan va parlar del que és per a ell la competència a la porteria. “Sempre es parla de rivalitat entre els porters; jo ho visc d’una altra manera. A mi m’han educat d’una manera i em toca transmetre uns valors i una forma de fer les coses als més joves, de respecte, de treball, d’esforç per un objectiu comú”, va explicar en la seva presentació. “La convivència entre porters, siguin un, dos, tres o quatre, ha de ser creixement constant i conjunt i s’han d’ajudar perquè passen moltes hores junts. Tenir aquesta camaraderia, aquest suport, l’un amb l’altre, és molt important”, va concloure.

Ara, que acaba el contracte al final d’aquesta campanya i que a partir de l’1 de gener del 2019 és lliure de negociar i signar amb qualsevol altre equip, el seu futur és una incògnita. Eusebio, per la seva banda, sempre l’ha elogiat. “La seva carrera és el resultat d’haver fet moltes coses bé”, va expressar després d’una de les grans actuacions recents protagonitzades pel porter, que mentrestant, pacient, espera repetir en la copa, en què tornarà a la porteria contra l’Atlético a Montilivi el dia 9 que ve, i intenta aportar com sigui: “Seguiré treballant des de qualsevol situació perquè el club segueixi creixent com està fent des que va pujar a primera divisió i això és molt important. És un club amb identitat i amb ganes de créixer i em fa feliç que comptessin amb mi per això.”